- Joan Besolí passa la primera nit a la presó madrilenya de Soto del Real, després que la jutgessa Lamela hagi considerat que va ser el testaferro de Rosell i creador d´un entramat d´empreses per blanquejar diners de comissions il·legals. Segons l´aute, Besolí hauria obtingut el 50% dels beneficis de la societat, que va rebre més de 8 milions d´euros en comissions il·lícites. - Sant Julià de Lòria celebra aquest dissabte la diada de Canòlich, una tradició molt arrelada a la parròquia que congrega cada any centenars de famílies que decideixen pujar a peu fins al santuari. Un dels moments més esperats és el repartiment de pans beneïts, dels quals es preparen més de 5.000. - Andorra ha acollit per primera vegada el congrés mundial més important del sector immobiliari. El FIABCI s´ha centrat en els conceptes de ciutats i construccions intel·ligents i sostenibles. En aquest sentit, els ponents, com Jean Nouvel, han assegurat que Andorra és el laboratori perfecte per innovar. El prestigiós arquitecte francès, a més, ha aprofitat l´estada al Principat per confirmar que les obres a la Querola finalitzaran el 2019. - La Federació Catalana de Futbol ha accedit a endarrerir el partit de l´Andorra a Sants per la mort d´Emili Vicente. També s´ajorna el duel de l´Horta, l´altre candidat a l´ascens. Totes les parts implicades han mostrat la seva màxima comprensió i solidaritat amb la pèrdua humana que ha patit el vestidor andorrà. - El nombre de delictes i de detinguts es manté estable des del 2012. Ho ha destacat el director de la policia durant la diada de la patrona del cos. L´objectiu més immediat és augmentar la presència policial al carrer per mantenir el nivell de seguretat ciutadana.
AM En Directe RNA En Directe ATV En Directe

Blog d'Andorra Difusió

  • Nevades de primavera?

    Nevades de primavera?

      28 d'abril, 2017 - 20:41  |     Ciència i tecnología

    Les situacions meteorològiques en l'hemisferi nord a partir de l'equinocci de primavera són una lluita entre les masses d'aire polar i les càlides subtropicals. El fet que el Sol estigui més alt sobre l'horitzó i que tinguem moltes més hores d'insolació origina un intercanvi d'energia que és molt més potent que no pas a l'hivern o a l'estiu. 

  • Per què en diuen ciència quan volen dir creença? (II)

    Per què en diuen ciència quan volen dir creença? (II)

      02 de març, 2017 - 18:45  |     Ciència i tecnología

    "El coneixement us farà lliures". Pensament atribuït al filòsof grec Sòcrates i que ara rescato per encertat i actual. En un moment en què la informació excessiva i sense filtre que rebem és difícil d'analitzar, necessitem disposar d'una certa cultura científica per poder, arribat el cas, prendre decisions en llibertat. Contràriament, si fem de la credulitat la nostra bandera, no només estarem exposats a l'engany i la manipulació, sinó que privarem la societat de pensament crític i començarem un retorn al pensament màgic dels nostres avantpassats.

  • Planetes compatibles amb la vida a 39 anys llum de la Terra

    Planetes compatibles amb la vida a 39 anys llum de la Terra

      24 de febrer, 2017 - 19:40  |     Ciència i tecnología

    Cada cert temps la NASA ens deixa amb la intriga durant uns dies d'anunciar un nou descobriment. El telescopi Spitzer que està a l'espai des de fa 14 anys en funcionament ha identificat set planetes molt similars en un petit sistema solar anomenat Trappist-1 a la constel·lació d'Aquari a 39 anys llum de la Terra. És a dir, trigaríem 39 anys a arribar-hi viatjant a la velocitat de la llum. Trappist-1 està compost per set planetes i tres d'ells tenen moltes possibilitats d'albergar-hi vida segons la NASA. Però com són aquests planetes que s'han descobert?

  • Per què en diuen ciència quan volen dir creença? (I)

    Per què en diuen ciència quan volen dir creença? (I)

      12 de gener, 2017 - 20:22  |     Ciència i tecnología

    Començo aquestes línies per mostrar respecte per les creences que formen part de la vida de les persones i que els ajuden en algun moment a superar o afrontar situacions més o menys difícils. Dit això, voldria des d'aquest article denunciar la utilització per part de les anomenades “pseudociències” del prestigi de la ciència i del seu mètode. Per què és prestigiosa la ciència? Per què tots volen posar en els seus productes l'etiqueta de “demostrat científicament”? La resposta és molt clara: el mètode científic funciona.

  • De què estem fets?

    De què estem fets?

      08 de novembre, 2016 - 18:30  |     Ciència i tecnología

    "Els científics diuen que estem fets d'àtoms, però a mi un ocellet em va explicar que estem fets d'històries", deia Eduardo Galeano, periodista i escriptor uruguaià.