- Ja no queda cap entrada per poder veure ´Scalada Vision´ del Cirque du Soleil. Quan encara queden 6 representacions, l´objectiu d´igualar els 100.000 espectadors de la temporada passada és més a prop. Els organitzadors es mostren satisfets amb l´alt volum d´ocupació d´aquest estiu. La majoria de funcions han penjat el cartell d´entrades exhaurides - Des del dijous la part alta del poble de Pal compta amb una xarxa antidespreniments instal·lada a petició del Govern i del comú per garantir la seguretat. Els veïns del quart de Pal han expressat el seu malestar, ja que consideren que els informes que s´han fet no són prou exhaustius, ni actuals i creuen que hi ha interessos privats. - Els bombers han hagut d´actuar en un incendi que s´ha declarat al número 52 de l´Avinguda Fiter i Rossell d´Escaldes-Engordany. El foc s´ha iniciat en una habitació d´un dels habitatges. El fum ha obligat a desallotjar tot l´edifici, com a mesura de precaució. Mitja hora després la situació s´ha donat per controlada sense que s´hagin de lamentar danys personals. A hores d´ara es desconeixen les causes que han provocat el foc. - Ordino consultarà els ciutadans a través de l´aplicació "Ordino és viu". Aquesta servei s´inclourà en properes actualitzacions d´aquesta aplicació, que permet tenir un canal bidireccional de comunicació entre el comú i els habitants de la parròquia. L´aplicació compta ja amb gairebé 600 descàrregues. - Com cada any amb l´arribada de l´estiu el nombre d´abandonaments de gossos es triplica. Malgrat l´enduriment del codi penal Andorra no n´és una excepció. Una situació traumàtica per als animals que es produeix en un període en què les temperatures són força elevades. Els que tenen més sort acaben en famílies d´acollida, d´altres entren a les gosseres i els menys afortunats moren al carrer. - Diversos rius comptaran en els propers mesos amb noves estacions hidrològiques i climàtiques. El Govern licitarà les instal·lacions amb l´objectiu d´analitzar, per exemple, el cabal dels rius i poder actuar adequadament en casos de crescuda. Actualment, només tres rius del país tenen alguna instal·lació en el seu curs. - Domini andorrà en la triatló dels Andorra Outdoor Games pel que fa a la categoria femenina. Laurence Lestang ha estat la vencedora seguida de la també andorrana Laura Camps, totes dues del club triatló Serradells. El més ràpid en categoria masculina ha estat Òscar Martínez.
AM En Directe RNA En Directe ATV En Directe

Blog d'Andorra Difusió

"Dissabte a les 16h… I no fotis tard com sempre!"

  Blog RTVA » Altres   04 de juliol, 2017 "Dissabte a les 16h… I no fotis tard com sempre!"

Aquesta frase és del primer director general d'RNA, el Sr. Manel Sansa, que a més a més és el meu tiet i el meu padrí de bateig. Ahir encara, li vaig dir a la persona que em va demanar aquest article:”Carai, que difícil que és, escriure sobre un company, un amic o una persona estimada”. I em va contestar: ”Sí, molt!” I és que quan escrius sobre algú que té un pes especial en la teva vida, tens tendència a parlar més de tu i del que has viscut amb aquest algú que no pas d'ell que finalment és a qui intentem homenatjar.

La prova: Dissabte 15 de desembre del 1990, 16h, tenia una cita amb algú que m'havia de fer una prova de veu i ensenyar-me la discoteca. Com un clau! 16H! Cal Felipó, l'antic quarter general d'aquesta casa.

El Sr. Sansa no sé si ho sap... però per primera vegada vaig arribar a un lloc a l'hora... vaig fer tres cafès al mític bar “L'Ocell de Foc”... i cap a l'ascensor. L'ordre era: ”Espera un noi amb barba amb unes Ray-Ban”. Jo sóc molt de cine, i de films d'arts marcials... per la cantonada de l'òptica Lanies apareix un noi amb barba, botes, texans i les Ray-Ban, és Chuck Norris! Directament tremolo i pregunto:”Perdoni, vostè és el Teddy? El Manel m'ha dit que l'esperi aquí”. La resposta va ser brutal:”Tinc ordres molt clares del teu tio. Em donen un mamelló i n'he de fer un home!

Vàrem pujar junts a l'ascensor, jo tenia 17 anys... li treia un pam i pesava 20kg més que ell, però m'intimidava el Chuck Norris dels pebrots. Recordo que va agafar les claus del 7è pis on hi havia la discoteca i em va dir: ”Tria 6 discos”... n'hi havia 300.000. No coneixia res, jo venia del conservatori de tocar Bach, Mozart i Chopin. Ell em va enganyar... però jo també. Alguna cosa coneixia del que escoltaven a casa. Moustaki, Demis Roussos, Serrat, Llach, Elvis. Vam baixar a l'estudi amb Genesis, CCR, Chuck Berry, els Stones, Dire Straits i Michael Jackson. Em va obrir el micro i no em treia les paraules de la boca... ell va aixecar el dit i em va dir: ”Vas bé”! A mitja prova recordo que li vaig dir: ”Perdoni Teddy, tinc un partit de bàsquet d'aquí a una hora i hauria de marxar”! Em va mirar i alguna llum li va passar pel cap que no em va enjegar. Vam quedar l'endemà al matí, el diumenge 16 de desembre d'aquel 1990... i fins avui. No ens hem tornat a separar mai més.

 

 

No està escrit enlloc que perquè et passis 8 hores a la feina al costat d'algú, t'hagis de fer amic d'ell... però també he après amb els anys que hi ha gent especial de qui és impossible no fer-se amic, i el Teddy és d'aquest tipus de gent... no és algú que et deixa indiferent. El Teddy és d'aquelles persones que et pot ensenyar, et pot ajudar a controlar molts aspectes de la vida (perquè la seva no ha estat sempre un camí de roses) i que et dóna el carinyo que segurament a ell en algun moment li ha faltat. Jo vaig fer les pràctiques de conduir amb el cotxe del Teddy, vaig començar a sortir de nit amb el Teddy, vaig descobrir infinitat de músiques amb el Teddy. Va començar sent un “hermano mayor” i ha acabat com diria Forrest Gump sent el meu “més millor amic”!

El Teddy ha estat, és i serà sempre una persona afable, un bon jan, algú entranyable, que ha viscut molt i que gràcies a Déu ho pot explicar desprès de l'ensurt que ens va donar ara fa uns mesos. En aquesta casa molta gent el trobarà a faltar però jo no! No el trobaré a faltar perquè d'entrada el primer diumenge post jubilació ja l'he convidat a dinar a casa. Ell està nerviós perquè no té clar què farà al llarg de tot el dia, i té por d'avorrir-se. Ja ho anirà trobant... a poc a poc. Aquí jo he viscut envoltat de les tres “T” des del primer dia, el Thierry, el Teddy i el Tino, aquest darrer ja ens va abandonar massa aviat. Ara un altre ens abandona però nomès les vuit hores de feina i al Thierry li queden 10 anys per jubilar-se o més.

Fa reflexionar i un cert respecte veure com passa el temps, però una jubilació no m'allunyarà mai del meu millor amic, així que Keep Calm and Go On! Per cert? Algú s'ha preguntat alguna vegada d'on ve allò de Teddy? Doncs hem d'anar molts anys enrere i buscar l'equip titular del juvenil del Futbol Club Andorra. Allí, un era Kubala, l'altre era Gento i hi havia un xavalet a qui li agradava un còmic francès en que el personatge es deia “Teddy”. I aquí el tenim: l'Andreu Trastoy i Zaragoza, el Teddy!

Òscar Royo és locutor a Ràdio Nacional d'Andorra i amic de Teddy Trastoy