- El soldat de 24 anys mort a Síria el passat 10 de febrer, era resident espanyol. Militava a les forces kurdes lluitant contra l´Estat Islàmic i es va unir a la campanya turca per raons humanitàries. Samuel Prada León nascut a Ourense, vivia des de feia molts anys al Principat on va passar la seva etapa escolar, primer al Sagrada Família i posteriorment al Sant Ermengol. - El comú d´Andorra la Vella està disposat a entrar en el finançament de la construcció del recinte multifuncional. També a cedir-ne gratuïtament els terrenys. Segons Conxita Marsol, n´hi hauria tres de disponibles i amb possibilitats. La cònsol major de la capital ja ha transmès aquesta voluntat al Govern, que continua avaluant la viabilitat del projecte. - Els serveis mínims a batxillerat i formació professional enfronten Govern i sindicats. El SEP no en vol establir mentre que des del ministeri es demana un docent cada quatre grups classe. El ministre Jover considera que el sindicat s´ha extralimitat demanant als pares que no portin els fills a l´escola. - El comú de la Massana invertirà 1,7 milions d´euros en la millora de la xarxa d´aigües. Es preveu que les obres estiguin enllestides a començament d´estiu. Des de la majoria es destaca que la inversió destinada serà sufragada amb excedents de la tresoreria, per la qual cosa no caldrà recórrer a crèdits.
AM En Directe RNA En Directe ATV En Directe

Blog d'Andorra Difusió

"Dissabte a les 16h… I no fotis tard com sempre!"

  Blog RTVA » Altres   04 de juliol, 2017 "Dissabte a les 16h… I no fotis tard com sempre!"

Aquesta frase és del primer director general d'RNA, el Sr. Manel Sansa, que a més a més és el meu tiet i el meu padrí de bateig. Ahir encara, li vaig dir a la persona que em va demanar aquest article:”Carai, que difícil que és, escriure sobre un company, un amic o una persona estimada”. I em va contestar: ”Sí, molt!” I és que quan escrius sobre algú que té un pes especial en la teva vida, tens tendència a parlar més de tu i del que has viscut amb aquest algú que no pas d'ell que finalment és a qui intentem homenatjar.

La prova: Dissabte 15 de desembre del 1990, 16h, tenia una cita amb algú que m'havia de fer una prova de veu i ensenyar-me la discoteca. Com un clau! 16H! Cal Felipó, l'antic quarter general d'aquesta casa.

El Sr. Sansa no sé si ho sap... però per primera vegada vaig arribar a un lloc a l'hora... vaig fer tres cafès al mític bar “L'Ocell de Foc”... i cap a l'ascensor. L'ordre era: ”Espera un noi amb barba amb unes Ray-Ban”. Jo sóc molt de cine, i de films d'arts marcials... per la cantonada de l'òptica Lanies apareix un noi amb barba, botes, texans i les Ray-Ban, és Chuck Norris! Directament tremolo i pregunto:”Perdoni, vostè és el Teddy? El Manel m'ha dit que l'esperi aquí”. La resposta va ser brutal:”Tinc ordres molt clares del teu tio. Em donen un mamelló i n'he de fer un home!

Vàrem pujar junts a l'ascensor, jo tenia 17 anys... li treia un pam i pesava 20kg més que ell, però m'intimidava el Chuck Norris dels pebrots. Recordo que va agafar les claus del 7è pis on hi havia la discoteca i em va dir: ”Tria 6 discos”... n'hi havia 300.000. No coneixia res, jo venia del conservatori de tocar Bach, Mozart i Chopin. Ell em va enganyar... però jo també. Alguna cosa coneixia del que escoltaven a casa. Moustaki, Demis Roussos, Serrat, Llach, Elvis. Vam baixar a l'estudi amb Genesis, CCR, Chuck Berry, els Stones, Dire Straits i Michael Jackson. Em va obrir el micro i no em treia les paraules de la boca... ell va aixecar el dit i em va dir: ”Vas bé”! A mitja prova recordo que li vaig dir: ”Perdoni Teddy, tinc un partit de bàsquet d'aquí a una hora i hauria de marxar”! Em va mirar i alguna llum li va passar pel cap que no em va enjegar. Vam quedar l'endemà al matí, el diumenge 16 de desembre d'aquel 1990... i fins avui. No ens hem tornat a separar mai més.

 

 

No està escrit enlloc que perquè et passis 8 hores a la feina al costat d'algú, t'hagis de fer amic d'ell... però també he après amb els anys que hi ha gent especial de qui és impossible no fer-se amic, i el Teddy és d'aquest tipus de gent... no és algú que et deixa indiferent. El Teddy és d'aquelles persones que et pot ensenyar, et pot ajudar a controlar molts aspectes de la vida (perquè la seva no ha estat sempre un camí de roses) i que et dóna el carinyo que segurament a ell en algun moment li ha faltat. Jo vaig fer les pràctiques de conduir amb el cotxe del Teddy, vaig començar a sortir de nit amb el Teddy, vaig descobrir infinitat de músiques amb el Teddy. Va començar sent un “hermano mayor” i ha acabat com diria Forrest Gump sent el meu “més millor amic”!

El Teddy ha estat, és i serà sempre una persona afable, un bon jan, algú entranyable, que ha viscut molt i que gràcies a Déu ho pot explicar desprès de l'ensurt que ens va donar ara fa uns mesos. En aquesta casa molta gent el trobarà a faltar però jo no! No el trobaré a faltar perquè d'entrada el primer diumenge post jubilació ja l'he convidat a dinar a casa. Ell està nerviós perquè no té clar què farà al llarg de tot el dia, i té por d'avorrir-se. Ja ho anirà trobant... a poc a poc. Aquí jo he viscut envoltat de les tres “T” des del primer dia, el Thierry, el Teddy i el Tino, aquest darrer ja ens va abandonar massa aviat. Ara un altre ens abandona però nomès les vuit hores de feina i al Thierry li queden 10 anys per jubilar-se o més.

Fa reflexionar i un cert respecte veure com passa el temps, però una jubilació no m'allunyarà mai del meu millor amic, així que Keep Calm and Go On! Per cert? Algú s'ha preguntat alguna vegada d'on ve allò de Teddy? Doncs hem d'anar molts anys enrere i buscar l'equip titular del juvenil del Futbol Club Andorra. Allí, un era Kubala, l'altre era Gento i hi havia un xavalet a qui li agradava un còmic francès en que el personatge es deia “Teddy”. I aquí el tenim: l'Andreu Trastoy i Zaragoza, el Teddy!

Òscar Royo és locutor a Ràdio Nacional d'Andorra i amic de Teddy Trastoy