- El ministre d´Ordenament Territorial, Jordi Torres, i el prefecte de la regió occitana, Pascal Mailhos, han presidit una reunió entre les dues delegacions per a la millora de les carreteres. Entre les actuacions previstes hi ha una desviació en el tram de Tarascó, millores en els trams de revolts i la incorporació de dobles carrils en diferents punts de la xarxa. - Els liberals han donat els seus dos vots favorables a la llei de competències, vots que han permès aprovar-la amb la majoria qualificada necessària, juntament amb el vot de Sílvia Bonet. Igual com ha passat amb les transferències, els grups no han donat suport a les reserves d´esmenes del PS. - Els Liberals han permès finalment la reforma de la llei de transferències. Els Demòcrates tenen majoria en aquesta última, però no entre els consellers nacionals, per la qual cosa necessitaven el vot positiu d´almenys tres membres de l´oposició. Finalment, els liberals Josep Pintat i Joan Carles Camp i la consellera independent Sílvia Bonet hi han votat favorablement i la modificació de la llei ha estat aprovada. - Nova reunió del comitè estratègic francoandorrà per les intervencions a les carreteres RN20, RN22 i RN320. Un projecte que ha de permetre millorar les vies d´accés a Andorra quant a infraestructures, però també per evitar-ne tancaments amb proteccions contra les allaus. - El ´contact center´ ESPIC facturarà aquest 2017 més del doble que l´any passat. I ho farà en el segon any de funcionament i complint les previsions que s´havien marcat. El centre de trucades preveu, a més, ampliar el personal fins a arribar al centenar d´empleats, en previsió d´un increment de clients.
AM En Directe RNA En Directe ATV En Directe

Blog d'Andorra Difusió

Facebook pretén posar fi al negoci dels mentiders

  Blog RTVA » Internet i xarxes socials   05 d'abril, 2017 Facebook pretén posar fi al negoci dels mentiders

Com teniu la vostra dosi mensual de xarxes socials? Fa temps que no participeu a Facebook, que només entreu cada dia per mirar les notícies? Poca interacció a Twitter? Tranquils, no sou els únics, les dues xarxes amb més clientela des de fa anys constaten canvis en els usos de les seves eines. Es reconverteixen en distribuïdors de notícies però aviat no de 'fake news'.

Els usuaris comparteixen cada vegada menys les seves activitats en la vida real, cansats de la pressió per mostrar una imatge bucòlica. Però el que proven estudis com el dels anunciants espanyols, "Estudio anual de redes sociales del 2016", és que el debat a les xarxes socials és més viu que mai: les converses entre usuaris, la consulta de notícies, els comentaris a les pàgines dels mitjans de comunicació, el xafardeig, no deixen de créixer. I la xarxa de Mark Zuckerberg s´ha convertit més que mai en un fòrum de debat que imita la conversa del bar, de l´ascensor i la perruqueria.

El problema que es va evidenciar especialment durant les darreres eleccions als Estats Units és que aquestes xarxes no són mitjans de comunicació, sinó canals de comunicació. Això suposa que, com a canal, no tenen ni criteri editorial ni filtres de publicació similars als dels mitjans (prestigiosos) tradicionals. El detall no és banal. Poc després de les eleccions que van acabar amb la victòria de Donald Trump al novembre, grans mitjans nord-americans van entonar un ´mea culpa´ al fòrum internacional del Paley Center. "Hem d´atacar la informació falsa com si fos un virus", demanava el columnista del New York Times Jim Rutenberg. El Washington Post anava més enllà i apuntava a les notícies falses, però específicament les trobades a Facebook. "Els únics veritables guanyadors d´aquestes eleccions són els trols", titulaven. El degà de l´Escola de Periodisme de la Universitat de Columbia, per la seva banda, reflexionava sobre la constant rebaixa ètica que pateixen els mitjans.

 

 

Si no sabeu de què us parlo, institucions, associacions i agrupacions estan fent ´lobbying´ amb notícies falses, maquillades com articles d´opinió o posts de blogs. Per exemple, Paul Horner, un empresari de 38 anys que té un empori de notícies falses des de fa anys i que ja havia fet creure al món que era Banksy, va assegurar en una entrevista que "crec que Donald Trump és a la Casa Blanca gràcies a mi", després que els escrits de la seva empresa fossin reconeguts com a notícies per Google i inclosos en les cerques de Google News. Idees com els autobusos amb missatges incendiaris, pàgines falses amb l´aparença de reconeguts mitjans de notícies, o associacions no constituïdes que parlen en nom d´un grup de persones són idea seva. Fenòmens com aquest també passen més a prop, però potser encara no tenen tanta repercussió.

 

 

Tal vegada per tot això, Zuckerberg va reconèixer a final de l´any passat que Facebook té més responsabilitat que la d´un simple distribuïdor de notícies. La xarxa social ha tancat un acord perquè organitzacions externes de comprovació de fets examinin notícies quan siguin denunciades pels usuaris i ho mostraran amb una bandereta al costat de la notícia. A més perdran rellevància en els fils de portada dels usuaris, que deixaran de rebre-les entre les seves notificacions. Zuckerberg vol que ningú es pugui enriquir amb informació errònia, perquè estudis durant les eleccions dels EUA evidencien que les notícies falses es comparteixen més que les veritables i que el 75% dels titulars falsos enganyen l´adult estatunidenc, vet aquí!

Així és que estem d´enhorabona, perquè Facebook s´ha proposat millorar la qualitat de la informació que corre per les xarxes i promocionar els mitjans contrastats per sobre dels falsos. L'altre gegant, Google, prohibirà que cap mitjà de notícies que digui mentides pugui comprar publicitat d'AdSense, després que es demostrés que Trump, guanyador de les eleccions, era el candidat que més mentides havia dit. Potser és una utopia, altres ho veuran com un atac a la llibertat d´expressió, tot i que no prohibiran ningú dir mentides, únicament vestir-les com a notícia. En qualsevol cas, això acabarà suposant que els mitjans també ens prenem més seriosament la nostra feina abans de fer clic a "publicar", potser aquell equilibri entre allò que el ciutadà ha de saber i allò que vol saber (sempre la veritat), sigui un pas més a prop.

 

Un article de Jordi Domingo, gestor de continguts web i xarxes socials a RTVA