Jazz per a nens, Beethoven i la banda sonora de “Barry Lyndon”

Jazz per a nens, Beethoven i la banda sonora de “Barry Lyndon”

Arribem al darrer capítol d’aquesta temporada de l’Institut de Música, que esperem us hagi agradat. En aquest últim episodi començarem escoltant a Pol Sabaté interpretant Pop Serenade, de  (1939-2014),un compositor i pianista alemany. 

De 1968 a 1984 va ser professor de música al conservatori de Weimar. Des de 1984 es dedicà a la composició independent, pianista, autor , professor i especialista en fer arranjaments. Des de 1960 va portar a terme gires força exitoses amb el seu “Manfred Schmitz Jazz Trio”.

Va realitzar nombroses composicions de jazz per a nens , formant part del programa de moltes escoles de música més enllà d’Alemanya. Una d’aquestes composicions és la que iinterpreta Sabaté, amb un clar referent al jazz.

Un cop més Beethoven ocuparà també un espai en aquest capítol.  Guillem Fortó tocarà la Sonata nº 5 op. 10 nº 1. És la cinquena de les 32 sonates per a piano que va compondre. La va escriure entre 1796 i 1798 i alguns l’anomenen la “petita Sonata Patètica”, pel caràcter greu i dramàtic.

Beethoven va dedicar les tres Sonates Opus 10 (números 5, 6 i 7) a la seva alumna Anna Margarete von Brown, eesposa del comte Johann Georg (Ivan Yurevich) von Browne-Camus, un funcionari al servei del tsar de Rússia a Viena. Concretament era un militar que provenia d’una família irlandesa nacionalitzada russa i que va casar-se amb l’Anna Margarete, filla d’un aristòcrata, el senador Otto Hermann von Vietinghoff-Scheel, considerat el rei -sense corona, això sí- de Livònia, territori situat entre les actuals repúbliques bàltiques.

Aquesta història ens planteja dues qüestions: La primera és que l’anomenada comtessa von Browne devia tenir una notable tècnica pianística per poder interpretar les obres que Beethoven va dedicar-li. I, segona, com és que Beethoven, un home tan profundament antimonàrquic i republicà es relacionava tant amb l’aristocràcia i, fins i tot, tenia amistat sincera amb algun dels seus membres?

Se sap del cert que si l’emperadriu Lluïsa passejava en cotxe de cavalls per la ciutat de Viena i passava prop de Beethoven, aquest no només no li feia la reverència obligada sinó que li girava la cara despectivament. I també és cert que va renegar de la seva admiració per Napoleó quan aquest va proclamar-se emperador arribant, fins i tot a estripar la partitura de la Simfonia n. 3 ”Heroica”, que li havia la dedicat.

Aleshores, aquesta relació amb la noblesa era per mecenatge? Per necessitat? Potser per aspiracions socials? Més aviat era l’única forma de poder donar a conèixer la seva obra, doncs el poble no tenia la cultura suficient per a poder valorar el seu art. I també s’havia de sobreviure! Beethoven és el primer músic que adopta l’ideal de l’home romàntic de viure de l’esforç del seu treball i, tot i que treballa per a la noblesa i l’església, és cert, no n’és el seu vassall ni està al seu servei, com l’home del Classicisme, ni tampoc és un servidéu, com l’home del Barroc. És un home lliure! Beethoven és l’iniciador del “viatge al futur”. Que cadascú ho interpreti com millor li sembli.

Schuman és un altre dels compositors que ens agraden. La Perancha Domingo interpreta “Nicht schnell” de les Tres Romances op. 94. Originalment escrites per oboè, aquestes peces tenen la particularitat d’anar dedicades a un instrument deixat molt de banda pels compositors romàntics -en detriment del clarinet-. Schumann va aconseguir dotar d’una expressió vocal a aquest dolç instrument. Les tres romances van ser escrites el 1849, tot i que la primera interpretació pública no va arribar fins 1863.

I l’encarregada de tancar la temporada de l’Institut de Música és la Núria Garcia amb Sarabande, de Handel.

La sarabanda, en el seu origen, és una dansa lenta i aquesta peça de Handel és una de les seves composicions més conegudes, de la qual s’han fet moltíssimes adaptacions i versions. Una d’aquestes versions es va fer servir per a la pel·lícula d’Stanley KubrickBarry Lyndon” . Segur que l’heu sentit:

 

Comparteix: