L’odissea de comprar per internet

De qualsevol manera, fa anys que compro per internet des d’aquí. No renuncio a fer-ho, tot i que la (dura) experiència m’ha deixat anècdotes i maldecaps per animar sobretaules i cafès amb els amics durant dies.

Probablement una de les més surrealistes és la que vaig viure quan vaig comprar material d’esquí de muntanya a una coneguda botiga alemanya del sector. Compte, perquè sóc dels que habitualment aposta pels comerços de proximitat, però normalment també em veig obligat a apostar per la meva economia domèstica i, veient alguns preus pels nostres carrers (que tot i el diferencial impositiu costen de pair), se’m fa difícil no optar per l’opció més assequible. En alguna ocasió, en despeses importants, l’estalvi ha arribat a ser d’un 30 o 40% respecte al preu del carrer.

Doncs bé, després de rebre el material sense més contratemps que el d’haver de pagar l’IGI corresponent a l’oficial de duanes de la Poste, em vaig adonar que l’havia de retornar al venedor perquè, per un error meu, no era compatible amb el meu equip. Però ves quina cosa! Tot i que el procediment per pagar l’IGI de les importacions particulars és ben senzill, la meva sorpresa va ser que no existeix un procediment perquè em tornin un impost sobre un objecte que retorno, que no es queda al país. Així és que mai no vaig rebre la devolució de l’IGI. En el fons, em reconforta haver contribuït a augmentar la liquidació d’ingressos corrents de l’Estat, però em preocupa que absolutament ningú al departament de Tributs i de Fronteres fos capaç de donar-me una solució per recuperar l’impost que havia pagat ni m’escrigueren per correu electrònic un cop hagueren reestudiat el tema, tal com havien promès.

És un exemple, però n’hi ha d’altres. Depenent de quina sigui l’empresa de missatgeria amb la qual treballi la botiga en línia podem tenir més d’una sorpresa. Hi ha dues possibilitats bàsiques: que ens arribi a través de Correos/La Poste (depenent si ve del sud o del nord); o que ens arribi a través d’empreses privades com naGroup, Seur, MRW, Nacex, TNT... És una loteria, perquè sovint la botiga en línia treballa amb un proveïdor logístic al seu país que té uns socis diferents en cada zona, fins que ens arriba el paquet a casa. Però, tot i així, heu de pregar perquè us arribi a través de Correos o la Poste...

Els operadors postals nacionals d’Espanya i França funcionen molt eficaçment al Principat. Tenen oficials de duanes a les seves oficines que ens cobren l’IGI, i res més que l’IGI, sempre que el preu del producte superi la franquícia d’uns 300 euros que estableix la llei. Si no supera la franquícia ni això, la compra no estarà gravada. L’avantatge és clar, perquè el web de compres per internet no ens cobra impostos, ja que està enviant fora de la UE (ni IVA, ni TVA, ni VAT, ni MwSt, ni cap d’aquestes temudes abreviatures) i en canvi se’ns imposarà, com a molt, la càrrega de l’IGI al 4,5%, molt més tova que cap d’aquestes altres.

Però en una ocasió un producte de 40 euros de cost em va arribar a través d’una empresa de missatgeria espanyola amb servei al Principat que em volia cobrar, a la porta de casa meva, 30 euros en concepte de tràmits duaners i no sé què més. Els vaig recomanar que giressin cua cap al riu Runer, que no pensava acceptar un gravamen del 75% en la meva compra. Em van respondre que ho consultarien amb la botiga que me’l va vendre, perquè això ho haurien d’advertir al comprador. L’endemà tenia el meu paquet de 40 euros a casa sense cap comissió abusiva injustificada… No sé com es va resoldre el tema, però la sensació que em va quedar és que es tracta d’un sector que a voltes s’aprofita del desconeixement del comprador.

És un risc que, de vegades, paga la pena córrer. En altres ocasions ni tan sols hi ha aquesta possibilitat. El gegant de les vendes per internet Amazon no envia els seus productes a Andorra. Ni els d’Amazon.es, ni els d’Amazon.fr, ni cap altre. Quin drama! És l’equivalent al que pateixen els usuaris d’Apple, que han d’anar comprant targetes prepagament per a l’Apple Store; els de Paypal, que no poden fer ús del mateix ventall de serveis que a altres països; o els de Netflix, que fins fa poc no el podien fer servir des del Principat. Això no m’ha impedit fer servir Amazon en alguna ocasió. Això sí, amb enviament a l’oficina de correus de la Seu i tràmits duaners fets a mà, a la Tax-Free.

No entrarem a parlar ara del Tax-Free, això donaria per a un altre post, però aprofito per deixar per escrit la denúncia sobre el desconeixement que tenen alguns guàrdies civils sobre el tema. M’han explicat de tot, a vegades diuen que les despeses d’enviament no poden estar incloses en una factura que es vulgui desgravar l’IVA, en altres ocasions diuen que els productes d’alimentació no es poden acollir a la devolució de l’impost… Tot és un misteri.

En definitiva, el veritable desafiament per a un comprador en línia a Andorra continua sent el mateix desafiament que tenim quan sortim del país, el desconeixement sobre el nostre petit racó del mapa. El desconeixement de la nostra legalitat, del nostre estat, dels nostres drets, dels nostres deures i, sovint, de la nostra pròpia existència. És una dura feina, però tots hi podem contribuir. A canvi d’un bon servei comercial, més d’una vegada he fet didàctica i pedagogia a empreses que, un cop han escoltat les meves necessitats han aconseguit fidelitzar-me.

El desafiament val per als dos bàndols. Tot i els esforços per declarar el nostre país un “smart country” encara estem lluny de ser uns usuaris intensius de les xarxes. Em consta que el sector comercial treballa per fer front a la competència que suposen els gegants d’internet per al petit venedor nacional, però encara està lluny d’aprofitar el canal virtual. A més, compta amb el handicap que, un cop el material surt del Principat perd el diferencial impositiu i ja no és tan atractiu. El ciutadà mitjà d’Andorra tampoc no aprofita els serveis que brinda l’era de la informació. És una decisió totalment respectable quan és volguda, el problema és que normalment obeeix al desconeixement dels mitjans digitals. Afanyeu-vos, perquè el tren de la globalització digital no para, només queda adaptar-se o morir.