- Reunió del comú de Sant Julià de Lòria amb consellers i ministres de la parròquia per explicar-los el neguit pels efectes de la reforma comunal. Josep Miquel Vila ha explicat la versió ampliada de l´informe d´Aparicio, que hi assenyala inconstitucionalitats. Vila també està preocupat perquè la parròquia podria rebre fins a un milió d´euros menys. La reforma es votarà divendres, i el grup liberal no ha aclarit si hi donarà suport. - Extradició d´un resident espanyol de 46 anys buscat per la Interpol i que ha de complir una condemna de més de catorze anys a Espanya per un delicte contra la llibertat sexual. La policia el va detenir i empresonar en vista de la seva demanda d´extradició. Ell s´hi va oposar des d´un principi, però finalment el Tribunal Superior de Justícia ha confirmat la decisió del Tribunal de Corts i l´ha extradit a Espanya. - Primera reunió dels coprínceps Emmanuel Macron i Joan-Enric Vives. Ha estat aquest matí al Palau de l´Elisi, a París. Es tracta d´una trobada principalment protocol·lària en la qual s´han tractat temes com les negociacions amb la Unió Europea per a l´acord d´associació o la propera visita de Macron a Andorra. - Més agents cívics que vagin amb els grups que porten els operadors turístics i un manual de bones pràctiques són algunes de les iniciatives que es poden dur a terme per prevenir incidents nocturns al Pas. Així s´ha decidit en l´última reunió de la taula transversal que s´ha fet en aquesta localitat. - El Govern s´ha trobat aquest dilluns amb els agents socioeconòmics per explicar-los les últimes reunions amb la Unió Europea sobre el tabac. Andorra va proposar el juliol passat una sèrie de principis: el període transitori a vint anys, adherir-se al conveni de l´OMS i reforçar polítiques contra el tabac, entre d´altres.
AM En Directe RNA En Directe ATV En Directe

Blog d'Andorra Difusió

Quan els diners són un problema de parella

  Blog RTVA » Psicologia   02 de novembre, 2016 Quan els diners són un problema de parella

Un tema recurrent en els conflictes de parella és la gestió de l'economia. En conviure es confronten dues maneres de veure aquest aspecte que poden assemblar-se més o menys. Amb la dificultat afegida que ni tan sols es té clar perquè es fan les coses com es fan, es fa com s'ha après que "s'ha de fer".

- Mira! M'agrada molt aquest telèfon mòbil. Demà me'l compraré!
- Però com vols gastar-te tants diners? A més, ara no passem per un bon moment econòmic.
- No passa res! Tenim estalvis i tampoc és tan car.
- Crec que abans d'això hi ha altres coses més importants...

Mentre no hi ha convivència, en general, no apareixen problemes de parella en aquests aspectes. En alguns casos, fins i tot, no es converteix en un maldecap fins que es forma una família.

Un dels principals problemes és que no és un tema del qual es parli obertament. De fet, se'n sol parlar sense arribar a la qüestió de fons. Tot plegat, comporta malestar, perquè cadascú té la seva manera d'administrar els diners i creu que és la correcta, perquè així li proporciona seguretat i tranquil·litat. En conviure es confronten dues maneres de veure aquest aspecte que poden assemblar-se més o menys. Amb la dificultat afegida que ni tan sols es té clar perquè es fan les coses com es fan, es fa com s'ha après que "s'ha de fer".

Abans de formalitzar una relació o bé quan es va consolidant, es parla de molts aspectes importants, si es vol tenir fills, on viure, quina serà l'educació que es vol pels nens... Però és poc freqüent que abans de conviure o formar una família es parli de com s'organitzarà l'economia. Avui dia, és habitual que ambdós membres de la parella treballin i aportin diners i és important esclarir quina és la forma en què s'assumeixen les despeses comunes. Tot i que el més habitual és tenir un compte comú, hi ha qui prefereix tenir dos comptes separats i un comú, i també aquelles parelles que només tenen comptes separats i es reparteixen les despeses (un assumeix unes i l'altre les altres). També hi ha parelles que fan un repartiment equitatiu de les despeses, mentre d'altres entenen que una de les persones ha d'aportar menys perquè, per exemple, dedica menys temps a la seva professió, perquè cuida als nens.

El més important és saber que tant se val que no s'hagi abordat mai, sempre hi som a temps, faci un mes, un any o dècades que duri la relació.

Com plantejar la qüestió

Per a plantejar el tema amb èxit és recomanable primer fer una reflexió sobre què és allò que per nosaltres és important en aquest punt. Què esperem a llarg i a curt termini i quins són aquells elements que ens produeixen angoixa i ens costa d'acceptar. Després es tracta de parlar-ho amb la parella, amb la predisposició de conèixer els valors de l'altre i arribar a punts d'encontre. Si veiem que el tema provoca malestar i que la comunicació es complica, és recomanable aturar-se i posposar la conversa per a un altre moment en què els ànims estiguin més calmats.

Cal recordar que no hi ha una manera correcta de gastar o estalviar, cada parella ha de trobar el seu punt d'equilibri. Si tot i així el tema s'encalla, es pot acudir a un psicòleg que treballi amb parelles que aporti eines per a millorar la comunicació.

 

Un article de Nathalie Garcia Manitz, psicòloga a NGM Psicologia