Les persones que pateixen sordesa es troben amb grans dificultats a l´hora de formar-se en la llengua de signes i comunicar-se amb el seu entorn. Usuaris i intèrprets reclamen la creació d´una associació de sords així com la regularització de la llengua de signes per trencar les barreres comunicatives.
L'Anna té 48 anys i des dels 2 va perdre el 100% de les capacitats auditives com a conseqüència de l'administració d'una vacuna. Va néixer a Andorra, però la sordesa va obligar-li a anar a Girona per poder-se formar i aprendre la llengua de signes perquè "no hi havia intèrprets ni cap mena de recursos". Explica que per ella és una situació difícil: "parlo malament el català i no escoltar és una complicació". Per això reclama un servei d'interpretació de llengua de signes.
La Yaiza Ortega és intèrpret i considera que "la llengua de signes és una llengua com qualsevol altra". Opina que "és important que la gent almenys tingui nocions o sàpiga un mínim de comunicació bàsica", sobretot "és molt necessari ja sigui a l'hospital o a la policia". L'Anna argumenta que si aquest servei existís, "la gent que neixi aquí amb aquest tipus de discapacitat no hauria de marxar". Ella ho soluciona escrivint, però això, diu li limita molt la comunicació perquè "és molt lent". "Amb un intèrpret em sento feliç", assegura. També creu que seria positiu tenir una zona de torbada perquè sobretot "amb les amistats, estem aïllats".
Informa: Hèctor Romance Imatge: Marc Oferil
Comparteix:
