Ara sí que anirem al museu!

Ara sí que anirem al museu!

El mes de març està sent culturalment intens a Andorra. A part de poder visitar les exposicions Dalí i els surrealistes de l’Empordà al Museu del Tabac i la mostra de Coco Chanel al CAEE, el tercer museu de la franquícia Thyssen ha obert les portes a la planta baixa de l’antic hotel Valira d’Escaldes-Engordany. 

Es tracta d’un esdeveniment cultural de primer ordre pel país, que atraurà visitants, multiplicarà les xifres de turistes i provocarà un impacte econòmic a la zona. Un conjunt de bons propòsits. Caldrà però, estudiar i avaluar si es compleixen, si el Museu Carmen Thyssen Andorra es converteix en un motor de canvi social i econòmic com a Màlaga, que des de l’obertura de la pinacoteca l’any 2011 ha tingut un paper clau en la millora de l’entorn urbà de la ciutat andalusa.

Serà positiu observar com amb l’obertura del nou museu les escoles nacionals reserven per assistir en les projectes educatius de l’Educathyssen, com els ciutadans inclouen en el seu temps d’oci la visita a l’exposició de la vintena llarga de quadres signats per artistes internacionals i com Andorra es converteix en un destí de museus, que podria ser, vist el nombre d’instal·lacions museístiques que tenim, 18, i amb el Thyssen 19, una xifra que s’hauria de regular sota el paraigua d’una llei nacional de museus, la premissa de la rendibilitat social i la contribució al territori. I subratllo la contribució al territori, perquè no hem d’oblidar que a part de conservar i presentar col·leccions, els museus tenen una funció social.

Més enllà de la inauguració(ons) del Thyssen, i aprofitant aquest acte, s’hauria de reflexionar al voltant de la situació dels museus nacionals i comunals. Calen recursos per actualitzar discursos, millorar les instal·lacions i implantar les TIC per arribar al món, no oblidem que aquests espais culturals, els darrers anys, s’han gestionat des de les restriccions pressupostàries i els recursos humans mínims.

També es podria donar voltes a la dinamització i difusió del nostre art romànic, un conjunt d’esglésies i patrimoni artístic interessant, però només accessible els mesos d’estiu i que possiblement i amb una mínima inversió, també podria ser un reclam pel turisme cultural.

En resum, aplaudir les iniciatives culturals, les inversions en l’art i el patrimoni des de les administracions públiques, la rehabilitació d’edificis històrics per ubicar-hi serveis per a la comunitat, però valorar si cal afegir actius culturals o potenciar els existents. Finalment si som un país peculiar, hem de presentar la nostra particular història, patrimoni, cultura, art… i encara, tot i que fa molts anys que se’n parla, no disposem d’un museu nacional que relati la nostra identitat al món.

Un article de Ruth Casabella, directora del programa d'RNA El Cafè de les arts

 

Comparteix: