Canal web: la programació alternativa d'Andorra Difusió

Obrir en una altra finestra

ATV En Directe

Obrir en una altra finestra

Com afrontar i gestionar correctament l'inici de l'escola

Com afrontar i gestionar correctament l'inici de l'escola

Tant si és la primera vegada com si ja hi han anat abans, l’inici de l’escola és un moment de canvi per molts infants. Gestionar-ho correctament ens pot fer les coses una miqueta més fàcils. 

Sovint ens preguntem quina és la millor edat per començar l’escolarització. Actualment molts pediatres recomanen començar l’escola bressol al voltant dels dos anys. Aquest és un moment en el qual el sistema immunitari dels infants és suficientment madur per defensar-se de les infeccions i sobretot de les seves complicacions (no obstant, és normal que els nens en edat escolar tinguin entre 5 i 10 processos febrils cada any).

D’altra banda és a aquesta edat quan els nens comencen a entendre que, tot i que els pares marxen, després tornaran a buscar-los, fet que facilita l’adaptació i la seguretat personal.

També els dos anys són un bon moment per la socialització i per començar a interioritzar les rutines, facilitant així l’adaptació més endavant a l’escola infantil o primària.

Tot i que les polítiques actuals de conciliació no ho permeten, no és recomanable que els infants comencin a l’escola bressol abans dels 6 mesos, i idealment haurien d’estar amb la mare o pare almenys fins a l’any de vida.

Quan comencen l'escola:

Una vegada comença l’escola, és important preparar els nostres fills amb antelació, però des d’un punt de vista realista: explicant-los que anar a l’escola és una cosa positiva on faran molts amics i s’ho passaran bé, però que és normal que els primers dies es trobin una mica estranys.

Una visita a l’escola amb els pares o uns dies d’adaptació són iniciatives que faciliten aquests primers dies, així com el fet d’haver estat abans a l’escola bressol.

L’escolarització representa un canvi molt gran a la seva vida, per alguns el més gran que han experimentat fins aleshores, per la qual cosa és perfectament normal que hi hagi una regressió en els ítems adquirits. És a dir, és normal que durant aquestes primeres setmanes l’infant es torni a fer pipí al llit, es desperti a la nit o reclami la nostra atenció a tothora. Són coses normals per la situació i que hem de tractar amb afecte i comprensió, sense donar-hi massa importància. A poc a poc passarà.

També és un fet habitual veure nens plorant per anar a l’escola o a l’entrar a l’aula. Això no significa que no els agradi anar a l’escola, sinó que, en aquell precís moment, ja sigui perquè se senten insegurs o nerviosos, preferirien quedar-se amb els seus pares. És bo i normal que sigui així. La nostra actitud com a pares ha de ser respectuosa però ferma. Cal acomiadar-se amb serenitat (res de marxar d’amagatotis quan el nen està distret!) i amb un calorós gest d’afecte, recordant-los que més tard (per exemple, podem dir “després de menjar i dormir”) els anirem a buscar.

En el moment d’anar-los a buscar cal ésser puntual i complir la nostra part del tracte, i pensar que aquestes primeres tardes d’escola, en sortir haurem de dedicar als nostres fills encara més atenció que habitualment. Passar temps amb ells és la millor recompensa: una tarda al parc o bé a casa jugant a alguna cosa que els agradi farà que se sentin recolzats en aquesta etapa.

Tot i que l’escola ensenya i educa, nosaltres, com a pares, tenim una gran responsabilitat. Tractar els nostres fills amb empatia i afecte farà que ells també tractin així els seus companys. I d’altra banda, afavorir un clima de conversa a casa, crear espais per la comunicació (per exemple, sopar tots junts, amb la televisió apagada) i escoltar els nostres fills de ben petits quan ens expliquen coses, farà que si mai tenen un problema recorrin a nosaltres per buscar una solució.

Finalment, cada família viurà aquesta etapa d’una manera diferent. I tot i que els pares sovint també ho passem malament, hem de recordar que el nen és un ésser molt més adaptable que un adult i sobretot hem de confiar en la capacitat del nostre fill perquè ell també hi confiï.  

Un article de la doctora Mariona Ferrer. Pots seguir-la també al seu blog Pediatra Km.0

La doctora Ferrer també és col·laboradora del programa d'RNA Ara i Aquí. Pots escoltar sota aquestes línies el podcast sobre l'inici de l'escola:

 

Comparteix: