-Veus! Ella no li diu res quan anem tots els amics sols a sopar i tu sempre em poses cares llargues... m’acabo sentint malament i no m’ho passo bé.
-A mi m’és igual el que facin ells!
La dificultat de comparar la nostra relació de parella amb altres que coneixem es troba en diversos factors:
Hi ha diversos motius; el primer de tot té a veure amb una cosa tan bàsica com l’aprenentatge. La manera com els nadons aprenen és la imitació d’aquelles persones que els envolten i, tot i que amb el temps adquirim altres formes d’aprenentatge, aquesta encara és una forma vàlida en moltes situacions.
L’ésser humà és social, això comporta conviure sota uns valors culturals i fomenta una identitat grupal. Tot plegat fa que no vulguem allunyar-nos dels estàndards que marca el nostre entorn més immediat.
D’altra banda, per ser més eficaços i no perdre temps, funcionem de manera que fem generalitzacions de situacions semblants i apliquem patrons de comportament. Aquest fet, que ens ajuda la major part de les vegades, fa que en ocasions ens equivoquem perquè les situacions no són comparables tot i la semblança.
A mode de conclusió direm que, sempre i quan siguem conscients de tot l’esmentat anteriorment i, per tant adaptant sempre totes les valoracions que fem a la nostra realitat i essent coherents amb les nostres necessitats i valors, si que és útil per tenir una visió molt més àmplia de les possibles solucions o percepcions davant d’una situació semblant.
Un article de Nathalie Garcia Manitz, psicòloga a NGM Psicologia
Fotografia: Wyatt Fisher (llicència Creative Commons)
Comparteix: