Quan s’acosta el naixement del nostre nadó és el moment de prendre diverses decisions. Una de les més importants és decidir quin tipus d’alimentació li volem donar: lactància materna o biberons?
Qualsevol de les opcions pot ser una decisió correcta sempre que sigui ben informada. Però, heu sentit mai allò de “jo li donaré biberons, perquè el pare també participi en la criança” o bé “jo no li donaré el pit, perquè vull que s’acostumi als biberons”. Així, més protagonisme del pare, una malaltia infecto-contagiosa de la mare o el fet que en un fill anterior la lactància materna no funcionés són els motius més freqüents per decidir, d’entrada, una lactància artificial.
Avui en dia ja ningú dubta que la millor llet és la de la mare. A més d’aportar la composició adequada per cada etapa del desenvolupament del nadó, també aporta defenses que redueixen les infeccions en la infància. A banda dels beneficis pel nadó també té grans beneficis en la mare: ajuda a recuperar la figura després del part i disminueix el risc de càncer de mama i d’ovari, entre altres.
Fins quan donar el pit també és sovint motiu de dubte. L'OMS recomana alletar de manera exclusiva (és a dir, només llet) fins als 6 mesos de vida, i de manera complementària (llet ia més altres aliments) com a mínim fins als 2 anys i fins que la mare i l’infant vulguin. Es calcula que si tothom seguís aquestes recomanacions, l’estalvi en recursos sanitaris seria immens. Realment, si es pogués fabricar un medicament que ens aportés tots els beneficis que dona la llet materna, els pares pagarien molts diners per administrar-lo als seus fills, ja que els beneficis duren tota la vida.
Sí, sempre que la lactància resulti respectuosa amb la mare i el fill. Hi ha casos en què, pel que sigui, la cosa no funciona; en aquest cas, sens dubte, és millor canviar de sistema. La criança ja és prou difícil per afegir-hi pressió amb un alletament que només implica maldecaps, llàgrimes, cansament i malestar. I per aquests casos, realment són molt útils les llets de fórmula, que treballen constantment per aconseguir una composició el més similar possible a la llet materna.
Hi ha diversos mites al voltant de la lactància materna, el més estès és el temor a tenir poca llet. Però hem de saber que la hipogalactia vertadera afecta molt poques dones, menys d’un 1%, així que la millor manera d’augmentar la producció de llet és tenir el nadó ben sovint enganxat al pit. En aquests casos és vital l’ajut del vostre pediatre o llevadora, prendre’s amb calma el tema del pes i rebre un bon assessorament ja sigui per part de professionals sanitaris com d’altres mares que han passat pel mateix.
Altres temors com que el pare se senti desplaçat en la criança o que el nen no prengui biberons quan haguem de tornar a treballar, tenen poc fonament, ja que hi ha mil maneres d’implicar-se en la criança i cap nen es mor de gana en una casa on hi ha menjar.
Algunes mares ens demanen per qüestions estètiques, i és ben cert que després de criar un nadó la forma del pit canvia, però això no és culpa de l’alletament, sinó dels canvis hormonals que es produeixen durant l’embaràs.
En resum, la lactància materna té grans beneficis tant per a la mare com per al nadó, no dubteu a preguntar al vostre pediatre o llevadora si us agradaria donar el pit però penseu que no podreu fer-ho per algun motiu, probablement tingui solució! Us animo a intentar-ho!
Un article de la doctora Mariona Ferrer. Pots seguir-la també al seu blog Pediatria Km.0
La doctora Ferrer també és col·laboradora del programa d'RNA Ara i Aquí. Pots escoltar sota aquestes línies el podcast sobre la lactància materna:
Fotografia de portada: Aurimas Milakauskas (llicència creative commons)
Comparteix:
