Nadal en soledat

Nadal en soledat

Per qüestions socioculturals, entenem el Nadal com una festa que s’ha de viure en família. No obstant això, per diferents motius, algunes persones viuen aquestes dates assenyalades en soledat i hem d’entendre que això no té per què ser negatiu o, si més no, té solució.

El primer que ens hem de plantejar és si aquest fet ve donat com una elecció personal o com una imposició. Si hem decidit passar Nadal sols, ja sigui perquè per nosaltres aquestes dates no tenen tanta importància com ens vol vendre la societat o perquè volem aprofitar els dies lliures per dedicar-nos-els a nosaltres mateixos, probablement no tindrem problemes més enllà dels possibles remordiments per estar fent quelcom diferent al que toca. En aquest cas, hem de ser conscients que tenim dret a viure, no només aquests dies, sinó cada dia com nosaltres ho decidim; i aquests dies són una bona oportunitat per fer activitats que durant la resta de l’any no fem per manca de temps lliure.

El problema segurament sorgeix quan ens agradaria poder gaudir d’aquestes festes en companyia i preveiem que, per diferents situacions, ens tocarà passar-les sols. En aquest punt ens pot envair un desagradable sentiment de soledat. En aquest cas, podem optar per diferents solucions per fer que el nostre Nadal sigui més semblant al que ens agradaria.

En primer lloc cal relativitzar les moltes expectatives que envolten aquestes dates. Nadal es presenta com una època d’alegria, de compartir, de regals… Però aquesta és la realitat de ben poques famílies. Al final, Nadal és una tradició que s’ha creat per potenciar el consumisme i les necessitats reals de la societat actual estan molt allunyades d’ajuntar famílies que no s’entenen i omplir-nos de regals que no ens podem permetre o es fan per compromís. Al final hem de fer el que ens faci feliços i no cal que fem cada any el mateix.

Tot i així, això no vol dir que no puguem deixar-nos envair per l’esperit nadalenc en una mesura sana i mantenir aquelles tradicions que ens agradin. Si ens agrada fer regals però enguany no tenim a qui regalar res, podem fer-nos un regal a nosaltres mateixos, que de ben segur ens el mereixem. A més, si el que ens falta és temps o diners per fer regals, aquests no tenen per què ser coses materials i tenir un preu establert. Hi ha regals que són ben fàcils de fer i comporten beneficis tant per qui els fa com per qui els rep, com són les abraçades, els somriures, passar bons moments en companyia o en soledat, un perdó, una carícia, una carta… què se n’ha fet de les postals de Nadal?

També és important que siguem sincers amb nosaltres mateixos i si el fet de passar el Nadal sols ens posa tristos ho podem transmetre al nostre entorn proper sense vergonya, perquè de ben segur que algú estarà encantat de oferir-nos un lloc a la seva taula. Aquests són els veïns, amics o gent de confiança amb qui mantenim una bona relació i que poden ajudar-nos a passar un Nadal diferent i ben acompanyats. A vegades, un sopar d’amics pot resultar més atractiu que haver d’ajuntar-se amb la família per compromís perquè és tradició i probablement hi ha més gent que no té la possibilitat de passar-ho en família.

De la mateixa manera, serà important avançar-se a aquestes dates si preveiem que les haurem de passar sols i no ens agrada la idea per posar-hi remei abans d’acabar la nit del 24 a l’estil Bridget Jones si no és el que volem. Això ens permetrà planificar amb temps alguna activitat que ens permeti distreure’ns i sortir de casa, ja sigui en companyia o sols, per evitar que la tristesa i la melancolia siguin els nostres acompanyants.

Finalment, si el que volem és passar el Nadal en família però no podem perquè estan lluny, podem optar per aprofitar les facilitats de les noves tecnologies i fer un “ciber” sopar de Nadal per videoconferència. Com veieu, al final l’únic que cal per fer front a la soledat en aquestes festes és un toc de sentit de l’humor i una mica de creativitat per adaptar-nos a les possibilitats que tenim.

Que tingueu molt bones festes, tant si és sols com en companyia!

Un article de Mariona Buxó i Sònia Bigordà, psicòlogues de Psico B.

Comparteix: