Canal web: la programació alternativa d'Andorra Difusió

Obrir en una altra finestra

ATV En Directe

Obrir en una altra finestra

Steven Spielberg, el mestre del 7è art

Steven Spielberg, el mestre del 7è art

Steven Spielberg és, per a molts, el director més aclamat i reconegut de la indústria cinematogràfica. Una carrera de més de quatre dècades en les que ha abordat temes i gèneres ben diversos com la ciència ficció, aventures, bèl·lic, thriller, animació o comèdia. Destaquen títols com ara 'El diablo sobre ruedas', 'Tiburón', 'Indiana Jones', 'Jurassic Park', 'E.T.', 'La lista de Schindler', 'Salvar al soldado Ryan' i molts d'altres que han passat a ocupar un lloc preferent en la història del cinema pels seus guions, tècnica, bellesa i innovació. La nostra generació té la sort d'haver coincidit amb un geni tan talentós que, tot i els seus 72 anys, darrerament gairebé estrena una pel·lícula per any: 'Mi amigo el gigante' al 2016, 'Los archivos del Pentágono' al 2017 o la recent i reeixida estrena de 'Ready Player One' d'aquest 2018. Però, què l'ha portat fins aquí? Quina ha estat la seva evolució al llarg de la història del cinema?   

Nascut l'any 1946 a Cincinnati, Ohio, la seva biografia està estretament lligada a la seva filmografia, en la qual plasma les seves fòbies, gustos o l'entorn familiar. Spielberg mai va ser bon estudiant; era un nen tímid que s'intentava evadir de la seva realitat a través dels monstres que creava la seva imaginació. La seva carrera al darrere de la càmera s'enceta ben aviat i als 12 anys comença a dirigir els seus primers curtmetratges de temàtica western rodats amb càmera de 8mm. Un any més tard, amb la seva tercera obra 'Escape to nowhere', un curtmetratge sobre la segona Guerra Mundial, obté el seu primer premi. Amb el seu primer migmetratge, 'Amblin', aconsegueix impressionar un dels directors d'Universal, que, veient el seu talent, decideix contractar Spielberg immediatament. Amb tan sols 21 anys, el jove cineasta es converteix en el director professional més jove de Hollywood. Després d'un breu pas per la televisió dirigint fins a 8 episodis de sèries com ara 'Colombo' o 'The Psychiatrist', té l'oportunitat de dirigir, amb tan sols 22 anys, el seu primer llargmetratge: 'El diablo sobre ruedas'.

'El diablo sobre ruedas' (1971)

Amb un pressupost de tan sols 400.000€, Spielberg aconsegueix, amb el seu enginy, fer un film per a televisió que manté l'espectador enganxat a la butaca des del primer minut fins al final, amb la història d'un conductor perseguit per un camioner psicòtic. Tot i que la pel·lícula no té gairebé diàlegs i l'estructura de guió és ben senzilla, el jove director aconsegueix transmetre, a través d'una excel·lent composició, l'angoixa que pateix el protagonista. La principal innovació d''El diablo sobre ruedas' està precisament en la forma amb la qual estan rodades les escenes. Els primers plans rodats a prop de terra i fent servir elements del mateix camió, com són els retrovisors, impedeixen descobrir el rostre del camioner, fent-lo encara més sinistre.

Després de dues obres més per a televisió, 'Influencia diabólica' i 'Savage', Steven Spielberg aconsegueix fer la seva primera pel·lícula per a cinema, 'Loca evasión'. Tot i ser un film mediocre dins de la seva carrera, li va servir al director per aconseguir la primera col·laboració amb el compositor John Williams, que es va convertir des de llavors, amb dues excepcions -'El puente de los espias' i 'Ready Player One'-, en el creador de totes les bandes sonores que ha fet el director fins avui en dia.

'Tiburón' (1975)

La seva primera gran pel·lícula va arribar l'any 1975 amb 'Tiburón', que, amb una recaptació de 718 milions d'euros, es va convertir en la pel·lícula més taquillera de la història. Un rècord que tan sols li va durar dos anys, quan l'estrena del seu íntim amic, George Lucas, de 'La guerra de las galaxias' li va aconseguir treure la primera posició. El gran encert va ser seguir el mateix patró que a 'El diablo sobre ruedas', insinuar l'amenaça en comptes de mostrar-la. Aquest cop, però, amb l'ajuda de les inquietants notes de John Williams, que li van valdre l'Oscar a la millor música original i la nominació a millor pel·lícula, que finalment se'l va endur 'Alguien voló sobre el nido del cuco'. També va aconseguir que molts espectadors, després de veure la pel·lícula, no aconseguissin banyar-se en pau al mar. Un efecte similar al que va aconseguir Alfred Hitchcock amb 'Psicosis'. Són molts els que encara són incapaços de dutxar-se amb la cortina tancada. També va provocar malsons a Spielberg el giny mecànic que imitava el tauró. El fet de rodar en mar obert a petició del director va fer que l'aparell s'espatllés en entrar en contacte amb l'aigua salada. El pressupost es va duplicar i el rodatge es va allargar tres vegades més del previst.

Després de l'èxit de 'Tiburón', Steven Spielberg es va convertir en un dels directors americans més famosos del moment. Columbia, l'estudi pel qual treballava, estava a punt d'enfonsar-se i va confiar tota la seva sort en el següent projecte de Spielberg, 'Encuentros en la tercera fase', donant-li plena llibertat i aprovant un pressupost de 20 milions de dòlars.

'Encuentros en la tercera fase' (1978)

El film va ser un èxit rotund a taquilla i es va convertir en tot un fenomen social. La història, un infant que observa ovnis al cel relata sentiments de la mateixa infància del director, quan es passava les nits observant a través del telescopi naus extraterrestres. L'argument estava influenciat per una sèrie d'avisaments que es van produir als EUA durant aquells anys, i va ser el primer film de ciència-ficció en veure els extraterrestres com uns éssers inofensius, encuriosits per comunicar-se amb els humans. El gran pressupost va permetre comptar amb Douglas Trumbull, responsable dels efectes especials de '2001: Una odisea del espacio', aconseguint efectes visuals inèdits i utilitzant per primer cop el sistema digital de filmació. El pla de l'infant a contrallum al davant d'una porta d'una nau que s’obre és, sens dubte, una de les imatges que queda a la retina. La pel·lícula va obtenir vuit nominacions als Oscars, entre les quals va guanyar el de millor fotografia, millors efectes i so. Spielberg va perdre, així, la seva primera oportunitat d'obtenir l'Oscar a millor director, que finalment va recaure en Woody Allen per 'Annie Hall'.

'Indiana Jones: En busca del arca perdida' (1981)

De l'amistat de Steven Spielberg amb Geoge Lucas, que es va iniciar quan aquest va quedar fascinat amb 'El diablo sobre ruedas', va sorgir el que es convertiria en el nou èxit del director, 'Indiana Jones: 'En busca del arca perdida', que va servir per recuperar-se del fracàs de '1941'.

La trama principal es va escriure quan ambdós directors passaven un estiu a Hawaii després de l'estrena de 'Star Wars'. Spielberg volia fer una pel·lícula de James Bond, però Lucas li va oferir una idea millor, un film d'aventures i acció sobre un arqueòleg a la recerca de tresors. El guió barreja a la perfecció les dosis d'aventures, amor i humor, protagonitzades per Harrison Ford, que venia d'interpretar el mític Han Solo a 'La guerra de les galaxias'. Spielberg aconsegueix fer somiar els espectadors, a través d'un heroi carismàtic que eludeix tots els problemes, amb tan sols el seu fuet i barret. Restarà per sempre a l'imaginari de tots la mítica seqüència en què Indiana Jones intenta fugir del temple perseguit per un roc de pedra gegantí.

Les pròpies vivències del director durant la seva infància el van inspirar per fer la seva següent obra mestra, 'E.T.: el extraterrestre'.

'E.T.: El extraterrestre' (1982)

“'E.T.' va ser un amic que podria ser el germà que mai vaig tenir i un pare que vaig sentir no tenir mai més.”

       Steven Spielberg

El film està replet de referències autobiogràfiques d'una gran importància per al director, com és la separació dels seus pares. 'E.T.' representa l'amic imaginari que va crear per tal d'afrontar el dolor que li va generar la ruptura. El pare ha marxat de casa i la mare, superada per la tristesa, no s'adona que hi ha un extraterrestre vivint a casa seva. El resultat, la pel·lícula de ciència-ficció més taquillera i commovedora del moment. L'escena en què el protagonista Elliott fingeix que està malalt apropant el termòmetre a una bombeta és un truc recorrent que Spielberg utilitzava per evitar anar a classe i quedar-se a casa rodant petites seqüències. A diferència de la resta dels seus films, 'E.T.' és una gran aventura, rodada en tres localitzacions senzilles: una casa, un bosc i el carrer. 'E.T.' va ser un fenomen mundial, commovent el públic amb una història en què els protagonistes Elliott i l'extraterrestre comparteixen una misteriosa relació telepàtica. La mateixa que els permet fugir del món dels adults, amb una persecució entre cotxes i bicicletes, que finalment acaba amb l'escena que tots tenim al cap quan parlem d''E.T.': Elliott, l'extraterrestre i els seus amics sobrevolant el cel amb les seves bicicletes, acompanyats per la immensa banda sonora de John Williams.

Als 36 anys, Steven Spielberg ja havia realitzat la pel·lícula dels seus somnis i de la seva vida, 'E.T.', què més podia fer? El període comprès entre la dècada dels 80 als 90 va ser per a ell un dels períodes més difícils i arriscats. Dirigeix pel·lícules com ara 'En los límites de la realidad', 'Indiana Jones y el templo maldito', 'El color púrpura', 'El imperio del sol', ‘Indiana Jones y la última cruzada’, ‘Para siempre’ i 'Hook'.

Tot i ser considerat per la crítica com el nou director prodigi de Hollywood, era també menyspreat pels seus col·legues de professió, que consideraven les pel·lícules de Spielberg poc serioses i infantils. Un fet que va fer que, sense perdre la seva essència, Spielberg decidís fer un canvi de rumb cap a un cinema més fosc. La primera va ser 'Jurassic Park'.

'Jurassic Park' 1993

'Jurassic Park' aconsegueix aportar un grau de perfecció i credibilitat mai vist anteriorment. La incorporació d'imatges digitals fan que el film es converteixi en un autèntic parc d'atraccions que sorprèn l'espectador, que es pregunta constantment com ho han pogut fer.

Un milionari ha creat un parc temàtic en una illa i hi convida uns investigadors perquè siguin els primers a gaudir de l'atracció, veure dinosaures que s'han pogut recrear a través de l'ADN trobat en fragments fossilitzats. Els nens tornen a tenir un paper protagonista, compartit aquest cop per adults i per dinosaures, que són capaços d'espantar l'espectador, amb tan sols escoltar el so de les seves passes. 'Jurassic Park' barreja el tema dels monstres amb la catàstrofe, quan l'arribada d'una forta tempesta acaba amb la seguretat del parc i dels protagonistes. Les criatures prehistòriques arrasen amb tot i es converteixen en la principal amenaça. Escenes d'autèntic terror com ara la que protagonitza el Tyrannosaurus rex quan intenta cruspir-se protagonistes que estan atrapats en un Jeep completament destrossat o l'escena angoixant dels Velociraptors, que, amb la seva astúcia, són capaços d'acorralar els joves protagonistes en una cuina industrial. El film està replet d’efectes digitals i recreacions reals que aconsegueixen donar credibilitat a la història, que es va convertir en la pel·lícula més taquillera de la història del cinema, amb 900 milions de dòlars recaptats, tan sols superada l’any 1997 per 'Titanic'. 

'La lista de Schindler' (1993)

Quan encara estava en plena postproducció de 'Jurassic Park', Spielberg es va enfrontar al seu projecte més madur, 'La lista de Schindler', en la qual aquest cop els monstres eren reals, els nazis. Una història fascinant d'un home de negocis nazi, Oskar Schindler, que va salvar la vida de més de 1.100 jueus polonesos.

Spielberg realitza un treball extraordinari amb una pel·lícula de 185 minuts en blanc i negre i rodada, bona part, amb càmera en mà per tal d'aportar una atmosfera que s'aproximés més a la realitat, al cinema documental. Els fotogrames de 'La lista de Schindler' són cruels, radicals, com mai abans s'havien vist en la seva obra, acompanyats per la magnífica interpretació de Liam Neeson i Ralph Fiennes. Tot plegat va permetre a Spielberg aconseguir l'anhelat i merescut Oscar a millor director i millor pel·lícula.

Després de 'La lista de Schindler', Spielberg queda emocionalment força tocat i es pren un petit descans de 4 anys abans d’afrontar la segona part de 'Jurassic Park', 'El mundo perdido' i 'Amistad', un film que aborda una història real sobre un grup d’esclaus africans capturats per una embarcació portuguesa. És, però, el seu següent film 'Salvar al soldado Ryan' el que va marcar un abans i un després en la història del cinema bèl·lic.

'Salvar al soldado Ryan' (1998)

Una impressionant reconstrucció del desembarcament a les platges d'Omaha, Normandia, de més de 20 minuts ens introdueix ràpidament a la crua realitat de la Segona Guerra Mundial. El guió està basat en una història real d'una família que va perdre tres dels seus fills durant el conflicte i que va fer que l'exèrcit prohibís allistar els membres d'una mateixa família al mateix esquadró. Un dels capítols més bèl·lics més importants de la història, també conegut sota el nom de Dia-D. Els fets van ocórrer el 6 de juny del 1944 i van deixar més de 2.000 morts en qüestió d'hores, sent una de les massacres més grans de la guerra. La batalla es va convertir en un autèntic bany de sang, en què centenars de tropes sense experiència van morir sense gairebé tenir temps a trepitjar la platja, deixant pas a unitats més preparades que finalment va poder conquerir Omaha.

Spielberg reflecteix d'una forma molt realista l'horror del camp de batalla, situant l'espectador al bell mig del tiroteig, fent sentir les bales ben a prop. Spielberg aconsegueix com ningú captar, amb un intel·ligent i nerviós moviment de càmera, l'autèntic horror i por que van sentir els soldats americans quan van desembarcar a la platja. El director ja havia tractat la violència en anteriors treballs, però era una violència de cartó i pedra, sense arribar a ser tan implacable com l'escena inicial de 'Salvar al soldado Ryan', on els soldats volen pels aires i els seus cascs són travessats per les bales de les metralladores.

Per tal de donar vida als personatges, Tom Hanks, Matt Damon i la resta d'actors protagonistes van haver de passar per un duríssim entrenament per adaptar-se i aprendre les accions militars i el ritme de vida d'un soldat. Durant la preparació, els protagonistes van haver de dormir a terra en petites tendes militars, menjar llaunes de conserva i arrossegar-se pel fang per tal d'aconseguir prendre consciència de l'infern que va suposar per als soldats combatre durant la Segona Guerra Mundial.

El director que ha conquerit el cor dels espectadors

La humanitat que desprenen els seus personatges i la capacitat que té d'emocionar l'espectador i explicar històries increïbles, fent versemblant qualsevol situació per impossible que sembli, fan que sigui fàcil identificar quan som al davant d'una pel·lícula de Steven Spielberg.

Amb el seu estil ha estat capaç de conquerir el cor dels espectadors durant dècades, sense importar quin tipus de personatge veiem. Ha estat capaç crear, de cada film, una icona que ràpidament hem fet nostra i ha passat a formar part de les nostres vides. Per tot això, i pel que encara esperem que aporti al cinema en un futur, Steven Spielberg s'ha convertit en el mestre del 7è art. 

 

Un article d'Hèctor Romance, periodista d'RTVA i director de cinema.  

Comparteix: