Sospito que el meu fill fuma porros, què faig?

Sospito que el meu fill fuma porros, què faig?

El consum de porros és una pràctica freqüent entre els més joves. De fet, quan parlem de consum podem arribar a trobar adolescents de 12 o 13 anys que ja els proven i els consumeixen, socialment, sense saber les afectacions al seu desenvolupament. És un tema que preocupa a les famílies i especialment a nosaltres, com a societat. 

La pràctica de fumar-los és, sobretot, per desinhibició; restringint la conducta en menor mesura del que és habitual i permetent una major manifestació i expressió a nivell conductual i social (més malifetes de l’habitual, vaja). Provoca efectes nocius si es prolonga en el temps, com l’alteració de la consciència, i la pèrdua de concentració i memòria. Bé, això últim és com els missatges preventius que apareixen als paquets de tabac. Tothom ho llegeix, però com qui sent ploure, especialment els adolescents. El consum també afavoreix que el seu rendiment acadèmic baixi, poden provocar al·lucinacions, brots psicòtics i apareix el famós síndrome amotivacional (com si estiguessin més apàtics). 

 

Com saber-ho?

Aquí teniu una sèrie d’indicis comuns quan hi ha consum. Recordeu que alguns apareixen quan s’està consumint i d’altres sorgeixen posteriorment del seu llarg consum.

  1. Els porros tenen una substància psicoactiva, és a dir, quan hi ha consum de droga, inicialment, la sensació que es produeix és d’eufòria, però després apareix un estat de relaxació i tranquil·litat. Allò que informalment en diem que està totalment “empanat”, amb la mirada perduda. A més, la poden tenir més brillant i és bastant freqüent la dilatació pupil·lar. Si arriba a casa i voleu mirar-li els ulls, intenteu fer-ho amb discreció ja que tendeixen a tenir la mirada més esquiva. Busqueu la naturalitat en l’acte, sense intimidació. Cal que sapigueu que poden utilitzar llàgrimes artificials o col·liris especialment destinats a les irritacions oculars per contrarestar aquests efectes, de la mateixa manera que dissimulen les olors d’habitacles amb l’ús d’encens, es canvien de roba a l’arribar i l’olor de la boca el dissimulen amb xiclets.
  2. Hi pot haver elevació del seu to de veu a més dels afegits -i característics- riures descontrolats mentre duren els seus efectes. Normalment aquesta petita etapa de desinhibició acostumen a pasar-la amb els seus amics durant el consum. Un dels altres efectes és l’augment i la sensació de gana desmesurada. Motiu pel que a vegades s’ha utilitzat la marihuana a nivell medicinal en trastorns que causen pèrdua de pes. Els consumidors de porros tenen més gana de l’habitual i no és estrany que augmentin de pes.
  3. Pel que fa a les afectacions escolars, la memòria i l’aprenentatge es veuen alterats pel consum de porros. Sovint, és freqüent que hi hagi problemes de memòria immediata, amb certa dificultat per concentrar-se i recordar els esdeveniments propers pels seus efectes narcòtics. Vaja, que no recorden el que acaba de passar fa pocs segons. Aquest efecte es pot observar a llarg termini amb un consum reiterat que afecta, especialment, el seu nivell atencional. Aquí l’escola us pot informar ben bé de si hi ha desatenció. A més, els porros produeixen un cert nivell de descoordinació entre ment i cos, que redueix la capacitat de reacció als estímuls. Es tornen més maldestres, vaja.
  4. Un de diferent, i a vegades molt comú, és l’insomni. Normalment tenen problemes per dormir (quan toca) o es desperten, sovint, durant la nit. També s’hi pot afegir tenir més tos i roncar a la nit per la irritació pulmonar de fumar i és per això que poden tenir cara de cansats i amb bosses als ulls. Altrament, i tot i que no sigui gaire freqüent, fumar porros pot provocar canvis en la percepció, generar al·lucinacions i/o deliris. Fins i tot es poden despertar brots psicòtics.
  5. No menys important és entendre què s’utilitza. Recordeu que no és necessari fumar amb objectes com una pipa, un grinder (triturador de cabdells de marihuana) o d’altres. Però certs objectes com el paper de cargolar i els filtres (de cartró, normalment) sí que són necessaris per fer el porro. Vigileu si trobeu una capsa o ronyonera amb tot l’arsenal. No és quelcom que guardin als seus amics, no...

 

Què fer?

Tenint en compte tots els indicis que s’han dit, us serà una mica més fàcil fer desaparèixer el dubte de si el vostre fill fuma porros. En cas afirmatiu, estigueu tranquils i pregunteu a l’escola què heu de fer i on heu d’anar. El ministeri d’Educació i Ensenyament Superior posa a la vostra disposició tècnics especialitzats en l’àmbit de l’educació social que us poden donar consells, conjuntament amb les figures de referència escolar. N’hi ha un per a cada sistema educatiu.

Tractar el tema, directament amb ells, us pot generar un conflicte a casa més o menys gran. Cal que estigueu preparats en el moment d’abordar i fer el seguiment de l’assumpte i procureu millorar tots aquells aspectes que portin els vostres fills a buscar aquesta desinhibició. Els vostres fills han de sentir-se estimats, independentment de les seves conductes, amb límits i normes raonables. Se’ls ha d’ensenyar a estimar-se, a ser autònoms i responsables dels seus actes i decisions, amb converses on es parli i s’escolti, no només s’escolti. Intenteu conèixer els seus amics i fomenteu un estil de vida saludable, des de petits.

 

Què no fer?

Jo no sóc gaire partidari de posar paranys havent rebuscat a les bosses personals a traïció (pot ocasionar una lluita entre pares i fills) o bé amb analítiques del THC (Tetrahidrocannabinol) si prèviament no s’ha abordat la qüestió en un ambient segur, confortable i familiar per a l’adolescent, pactant uns mínims i creant sinergies positives al triangle: adolescent, casa i escola.

La tècnica del xantatge l’únic que farà és posar més llenya al foc i separar-vos més, emocionalment, dels vostres fills i filles. No adopteu rols d’amic ni tampoc catastrofistes (“si segueixes així acabaràs tirat al carrer”). No amenaceu ni ordeneu (“tu deixes els porros perquè t’ho dic jo”). Estem parlant d’adolescents, trobarem una reacció contrària. No els humilieu (“sempre em dones problemes”). Necessiten recolzament. Les drogues, en si mateixes, no els donen resposta de res. Nosaltres sí que podem i devem, com a pares i educadors, donar-los-les! 

Un article de Carles Perea, educador social, mestre i psicopedagog.

Si has llegit aquest article potser també t'interessa l'entrevista a l'associació Els fills d'Andorra, de mares i pares de fills amb addiccions:

 

Fotografia de portada: wikimedia commons (llicència Creativa Commons)

Comparteix: