Comença la restauració dels murals de Sant Serni de Canillo

Segons informa el Govern en un comunicat, l’àrea de

Segons informa el Govern en un comunicat, l’àrea de Be´ns Mobles del departament de Patrimoni Cultural ha comenc¸at els treballs de restauracio´ de les pintures murals de l’esgle´sia parroquial de Sant Serni de Canillo, obra del pintor catala` Josep Oromi´. En concret, es restaura la part me´s important de les pintures que conte´ els si´mbols de la Passio´ de Crist.

L’àrea de Be´ns Mobles del departament de Patrimoni Cultural ha comenc¸at els treballs de restauracio´ de les pintures murals de l’esgle´sia parroquial de Sant Serni de Canillo, obra del pintor catala` Josep Oromi´. En concret, es restaura la part me´s important de les pintures que conte´ els si´mbols de la Passio´ de Crist.

La principal accio´, i la me´s complicada en aquest proce´s, e´s l’extraccio´ de les capes de guix i de pintura que encara amaguen aquest decorat. La feina es fa gairebe´ tota meca`nicament amb bisturi´ o be´ amb un aparell d’ultrasons. Un cop deslliurat el decorat de les capes que encara l’amaguen, caldra` unificar les parts desgastades amb un retoc lleuger. Pre`viament, pero`, s’han de refer les parts de pe`rdua de suport amb un morter de calc¸. Esta` previst que els treballs de restauracio´ estiguin en curs les properes setmanes.

Al final del 2016, en el curs de la realitzacio´ de la restauracio´ de la capella lateral dedicada a la Puri´ssima Sang que tambe´ fa la funcio´ de baptisteri, es descobreixen les restes d’una decoracio´ mural dedicada a la Passio´ de Crist que havien estat recobertes per diverses capes de pintura. Si be´ la documentacio´ histo`rica consultada no ha aportat tota la llum que es voldria sobre aquest tema, el Llibre d’actes i de comptes del comu´ de l’any 1860 esmenta una despesa en concepte de “daurar i pintar l’esgle´sia principal”. Aquesta data coincideix amb molts dels treballs que va efectuar el pintor Josep Oromi´ a Andorra durant la segona meitat del segle XIX (Santa Maria de Meritxell, Sant Joan de Sispony, Sant Miquel de la Mosquera...). Aquest fet i les similituds iconogra`fiques, estili´stiques i te`cniques fan pensar que l’autor e´s el mateix. Els repintats me´s recents localitzats al retaule barroc de la Puri´ssima Sang i al de l’altar major tambe´ podrien estar fets per aquest pintor de Coll de Nargo´ i correspondrien al concepte de “daurar” l’esgle´sia. En un moment del segle XX, que es desconeix, les pintures ja no corresponen al gust de l’e`poca i so´n tapades amb una capa de guix i de pintura.

Informa: Agència ANA
Foto: SFG

Comparteix:

Setmana d'Unicef: Coneixem la història de la Uyalkan i la seva filla Alumnes de l’escola andorrana d’Encamp exposen al Consell d’Europa les competències per a una cultura democràtica