Fa segles que el català és la llengua dels usos i costums d'Andorra, des de bastant abans del "Manual Digest", de Fiter i Rossell, que el 1748 ho testimoniava. Però no va ser fins al 1938 que es va fer constar sobre paper que el català és la llengua oficial del país. RTVA ha tingut accés a aquest document, que ha complert 75 anys. És una ordinació del Consell General.
Custodiat a l'arxiu del Consell General hi ha aquest llibre d'actes, que recull manuscrites totes les decisions del parlament. Seria com el que ara coneixem com a diari de sessions. I a la pàgina corresponent al consell de Sant Cogesme del 1938 hi trobem el primer text que estableix que el català és la llengua oficial del país:"Totes les súpliques adreçades al Molt Il·lustre Consell General deuran estar redactades en llengua oficial catalana"A partir de llavors, quedava clar que totes les comunicacions al Consell General havien de ser en català. I, si no, es desestimarien. A la sessió següent, l'oficialitat de la llengua es concreta encara més. El 20 de juny s'hi afegeix una disposició que diu:"(...) que tots els cartells i ròtuls oficials o semioficials hauran d'estar redactats en llengua oficial, catalana".De fet, possiblement era testimonial posar sobre paper l'oficialitat de la nostra llengua. Però la proximitat de la Guerra Civil Espanyola i la persecució del català a Espanya, van condicionar aquest gest. Demà a dos quarts de nou del vespre, al Consell General, s'hi presentarà públicament aquest document en fotografies. Serà en un acte on també s'explicarà com Pompeu Fabra, ja a punt de morir-se, va viatjar des de Prada, al Conflent, fins Andorra per poder fer el testament en català, ja que aquí era l'únic lloc on era possible fer-ho. I d'això, exactament demà, en farà 65 anys.Informa: Agustí Mas Imatge: Cristina Jubete Locució: A. Mas / Creu Rosell
