Canal web: la programació alternativa d'Andorra Difusió

Obrir en una altra finestra

ATV En Directe

Obrir en una altra finestra

Reportatge: La família siriana establerta a Sant Julià aconsegueix viure sense por després del terror de la guerra

www.andorradifusio.ad

Cinc setmanes després que les dues primeres famílies de refugiats sirians arribessin al país l'adaptació va per bon camí. Hem estat amb la família que s'ha establert a Sant Julià de Lòria per conèixer de primera mà el seu dia a dia.

Arribem a casa de la familia, acompanyats del traductor i el mossèn de la parròquia. Aviat seran un més. Esperen un nen a la primavera. Encara estan en aquell període d'adaptació que requereix un canvi tan radical. De cultura, de costums...... Sabien ben poca cosa d'Andorra i ara, després de cinc setmanes, només tenen paraules d'agraïment.

Badia, el pare, diu que "el primer que vull és donar les gràcies a Andorra. És molt difícil deixar el teu país per anar a un lloc que no saps com serà o què hi trobaràs. Però aquí tot el que ens han passat o ens han donat és bo, i veus que la gent ho ha fet de cor".

Mantenen contacte diari amb la família i malgrat estar contents de ser a Andorra, no poden deixar de pensar en els éssers estimats que van deixar a Síria. Pesa el record de com era la vida a la seva ciutat, Homs, ara destruïda per la guerra.

Badia explica que "sempre vius amb por. Tot ho fas amb por. Surts de casa amb por, vas a qualsevol lloc amb por. Vius una vida de terror. Però crec que les persones hem d'intentar fer un pas endavant, intentar tirar endavant. No pots viure sempre amb por".

Després de fugir, van arribar a un camp de refugiats, a Beirut. Allà sempre van mantenir viva l'esperança d'un futur millor. A Andorra han tornat a ser el que pretenien: una família senzilla que vol viure en pau. De mica en mica van superant la barrera de l'idioma i ja comencen a entendre i parlar en català. Badia és un apassionat del bàsquet i segueix el MoraBanc. Nagam, la mare de la família, es decanta per passejar i descobrir nous racons.

La gent del poble s'ha bolcat amb ells. Mobles, estris, roba, joguines, menjar. Tothom aporta el que pot per facilitar-los l'adaptació. Gent com l'Hicham, sempre disposat a fer-los de traductor. Badia començarà en uns dies a treballar en una empresa com a enrajolador, el seu ofici.

Abans de marxar, ens deixa una última reflexió: "la vida sempre et dóna coses bones. Si ets bona persona, amb la gent, amb Déu, tranquil perquè un dia et compensarà. Nosaltres sempre hem estat bones persones. Mai hem robat o hem fet mal a altres. Crec que per això Déu ens ha donat aquesta nova oportunitat que estem disposats a aprofitar. Volem treballar, tornar tot el que ens ha donat Andorra i adaptar-nos a aquest país nou per a nosaltres".

Informa: Joan A. Sarmiento
Imatges: Guillem Casal

Comparteix: