S´ha fet esperar, però finalment Lluís Cartes ha presentat el seu últim treball a Andorra, "El país dels nans cabuts", un disc que ha trobat el seu lloc en espais culturals com llibreries o cafès literaris. Aquest dijous a l´Auditori Nacional s'ha retrobat amb la banda amb què va començar, Els Fluxes.
Tot i que n´havia fet un petit avanç al festival Colors de Música, ha estat aquest dijous quan el públic de Lluís Cartes ha pogut gaudir de "El país dels nans cabuts" al complet. És un disc que li ha costat cinc anys de treball i l'encaix amb una nova banda.
Cartes ha cantat, ha tocat la guitarra acústica i el piano, l'instrument que l'ajuda a compondre. Per això, explica, en aquest treball "la part pianística és important". Així que "sacrificar la guitarra acústica, que no és el meu fort, pel piano sempre s'agraeix".
"Diuen, diuen…", "Un flirt a al rima", "Dama negra", "Nen de masia" o "El capellà del poble". Lluís Cartes ha desgranat un disc que veu de moltes de les seves influències. I estant a casa s´ha volgut envoltar dels Fluxes per recordar alguns temes com "Camina Descalç" o "El meu tresor". Per ell "és un honor fer-ho en un lloc com l'Auditori, que és l'escenari emblema per tocar a Andorra". "El retrobament amb Els Fluxes i tocar amb la nova banda alhora és un experiment", diu satisfet.
El disc, que explora nous camins a través de la sàtira, la ironia i el sentit de l’humor, ha trobat el seu espai en petits racons culturals. Mentrestant Cartes es dedica a musicar teatre.
La Temporada Auditori continua la programació el 10 de maig amb Jorge Drexler que ve a presentar ´Salvavidas de hielo´, el seu tretzè disc d´estudi.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: A Ginestà/R Calvo
Comparteix:
