Com mana la tradició, els pelegrins han pres el camí cap al santuari de Meritxell des de totes les parròquies, ja fos sols o acompanyats de família i amics. Cadascú amb una motivació diferent, ja fos per fer esport, complir una promesa o demanar protecció a la Verge.
El dia de Meritxell comença ben d'hora per als pelegrins que segueixen la tradició de pelegrinatge.
Abans de la sortida del sol, ja es podien veure com enfilaven el camí fins al santuari de Meritxell, per assistir a la misa de l'aurora a les set del matí. "Ens agrada més i ens llevem a les 5.30h o a les 6h per poder pujar. Ho fem de tot cor", explica emocionada Consol Jiménez.
Al llarg del matí continuaven passant persones, sortides des de totes les parròquies i amb un destí comú.
A peu, amb cotxe, amb clípol o de genolls, com la Magdalena, que vol arribar a l'ermita de genolls per demanar a la Verge que vetlli pel seu fill en una disputa a causa d'un accident de trànsit.
Per fer esport, per tradició o per una promesa feta a la Mare de Déu, cadascú té un motiu diferent per pujar-hi. Mateu López. explica que "és una cosa que ens crida, que tenim a dins". Didier Aleix puja cada any a peu i afirma que aquest any ve des del coll d'Ordino. Un altre dels peregrins habituals és Kilian Perolini. Fa 23 anys va fer una promesa amb la seva mare i des de llavors no hi falten cap any, "primer des de Pal i ara des d'Andorra", diu.
Sigui quina sigui la seva motivació o el seu punt de sortida, tots coincideixen en les escales d'accés al santuari per retrobar-se amb la Verge un any més.
Informa: Tatiana Navarro
Imatge: Jaume Sastre
Comparteix:
