Josep Moles, al centre de la fotografia, posa entre Julià Reig, l´amo del cinema, i el seu amic Zamora. Corrien els anys 40 quan el cinema més ben preparat del Principat obria les portes.
Amb 91 anys, recorda que el cinema es va obrir el Nadal del 1944. Abans treballava al Casino, uns metres més amunt on també es feien projeccions. L'obertura del Valira va suposar una alegria per ell i el seu amic. Recorda que com ell "era una persona que sabia el què era el cinema, em van venir a buscar per fer d'operador". "Vam venir l'Antonio Zamora i jo", afegeix destacant el privilegi que suposava "fer d'operador en un cinema nou amb màquines noves".
El cinema es va convertir en un punt de trobada. Primer els diumenges amb doble sessió. Després s´ampliaria a dissabtes i si era el cas d´una estrena sonada es podia arribar a mitja setmana, amb pel·lícules com "Lo que el viento se llevó", rememora Moles.
Això sí, les cintes, que la majoria venien d´Espanya, solien portar una nota de censura. Explica com "ho esborraven gairebé tot", sobretot "tallaven tot allò on sortia una mica de cuixa".
La sala tenia una capacitat per a 800 persones i es trobava a la segona planta de l´actual CAEE, un espai fosc amb tres finestres a l´entrada on hi havia la cabina de projecció on van viure anècdotes que avui encara recorda.
Al 1966 el Cinema Valira va tancar, però des del record obrim una finestra al passat per retre homenatge als que van ser els pioners.
Informa: Rosa Alberch Imatge: Sergi Linares
Comparteix:
