El col·lagen no funciona

El col·lagen no funciona

L'altre dia un amic em comentava entre preocupat i alleujat: “Tinc un mal de genoll important, però m'estic prenent unes pastilles de col·lagen que em van fenomenal”.

Estic segur que has pres alguna vegada o coneixes algú que estigui prenent col·lagen per a millorar la salut o l’estètica. És gairebé impossible passar per la prestatgeria d'un supermercat o parafarmàcia on no trobem multitud de pots de col·lagen amb etiquetes molt atractives amb imatges d'esportistes i musculatures, tot sigui dit, molt desitjables.

El col·lagen s'ha convertit en un suplement de moda, i se'ns promet que després de la seva ingesta en pastilles o en forma de col·lagen líquid millorarà l'estat dels nostres lligaments, la fortalesa dels nostres músculs o el rendiment i la posterior recuperació en el nostre esport favorit. També rebem missatges per a reduir aquestes arrugues que amb el pas del temps apareixen en el nostre rostre i ens fan semblar menys joves i seductors.

Però, són totes aquestes promeses certes?, tenen base científica?, es justifica l'elevat preu amb els seus suposats beneficis?

Si et sembla bé, anem a pams.

Què és el col·lagen?

El col·lagen són unes proteïnes (en realitat n’existeixen de nombrosos tipus) d'origen animal, que es troben en la major part en el teixit conjuntiu, formant part de tendons, ossos i pell.

Com qualsevol proteïna, està format per la unió de petites unitats anomenades aminoàcids, que formen llargues cadenes. En el cas del col·lagen s'enrotllen tres cadenes, responsables de les propietats d'elasticitat i resistència.

En línies generals és una proteïna molt abundant en el nostre organisme i conté molts aminoàcids. Destaquen la glicina i la prolina, aminoàcids no essencials, és a dir, que podem sintetitzar-los en el nostre cos a partir d'unes cèl·lules anomenades fibroblastos i per això no és necessària la seva ingestió a través d'aliments. No obstant això, n’hi ha d’altres, els essencials, que hem d'ingerir-los en la dieta.

Procés de digestió

Què passa amb les proteïnes quan les sotmetem al nostre aparell digestiu? Doncs, que com que són cadenes molt llargues d'aminoàcids que no poden assimilar-se, comencen a actuar els nostres enzims, les proteases, la funció de les quals és la de tallar aquestes cadenes en altres més petites, fins a arribar a les seves unitats mínimes, els aminoàcids, que ara sí, podran ser absorbits i emmagatzemats per a la fabricació de qualsevol proteïna que necessitem.

Ep! Però aleshores hi ha un problema! Quan ingerim el col·lagen és atacat pels enzims i trossejat fins que no queda cap estructura.

 

Permet-me un exemple molt senzill i alhora molt il·lustratiu:

Imagina que et regalen una caixa de peces de Lego (algunes són rectangulars, altres quadrades i també n'hi ha de circulars; algunes són més amples i d’altres més altes; fins i tot en tens de diferents colors). Amb les peces fas un bonic avió, amb ales, hèlixs i una estructura recognoscible. Però vas a berenar, i mentre no hi ets apareix el teu fill o germà petit, que actua com els enzims: separa cadascuna d'aquestes peces i les amuntega sense ordre. Ara, aquestes mateixes peces poden servir per construir moltes altres estructures: cotxes, vaixells o robots... Qualsevol! Pensar que quan el col·lagen és dividit en els seus aminoàcids, després de la digestió, es tornarà a formar un col·lagen que reforçarà els teus lligaments o viatjarà fins a la teva pell per fer-la més tersa és com pensar que en llançar a l'aire totes les peces de Lego es tornarà a formar un altre cop el mateix avió.

Els aminoàcids no tenen memòria de l'estructura que van formar i per això el nostre organisme els utilitzarà per formar aquelles proteïnes que necessiti en aquell moment, sigui col·lagen o no. El nostre organisme funciona com funciona, no com ens hi agradaria.

La idea que “allò del que es menja, es cria” és molt infantil; però no és real.

Per exemple, la insulina, també formada per aminoàcids, regula els nivells de glucosa en sang. Si el teu cos no la produeix, l’has d’introduir des de fora. Segur que seria molt més còmode prendre una pastilla que haver d'injectar-te la insulina, però segur que ara entens el motiu pel qual no funcionarà: serà trencada en els aminoàcids que la formen i mai tornarà a ser insulina i exercir les seves funcions reguladores.

Llavors, no funcionen les pastilles de col·lagen?

No. No poden funcionar i no ho faran, pels arguments que hem explicat.

Només funciona per fer negoci sense benefici per a la salut.

No hi ha cap evidència que millori el rendiment esportiu, ni que millori l'estat de la pell, i amb un coneixement bàsic de com és el procés de digestió de les proteïnes ja entens que no pot passar.

Per què sempre amb magnesi?

La majoria dels preparats de col·lagen venen amb un afegit de magnesi, vitamina C o D. Això és perquè per a poder vendre el seu producte indicant que és beneficiós per a salut, necessiten un afegit que sí que té propietats beneficioses (tot i que només si tenim una manca d'aquest). Com que no hi ha evidència científica del benefici del col·lagen, els nostres ossos i tendons seguiran igual que si prenguéssim qualsevol aportació d'aminoàcids, sigui un filet de vedella o unes manetes de porc en salsa.

Malalties relacionades amb el col·lagen

No obstant això, en relació al col·lagen hi ha altres efectes molt més greus...

Fa unes setmanes vaig conèixer la Mònica i l’Enric a la Massana. Són els pares del Pol, un noi de nou anys que estima el bàsquet i el practica amb la mateixa passió amb la qual afronta la vida. El Pol té una malaltia d'aquestes que anomenem rares, perquè afecten una proporció extraordinàriament baixa de la població. És una malaltia de caràcter genètic i que encara no té cura. La pateixen deu persones per cada milió, aproximadament, i a Andorra existeix una sola persona afectada. Es tracta de l’epidermòlosi bullosa, coneguda popularment com a Pell de Papallona.

Els vam conèixer en un reportatge a RTVA:

La base d’aquesta malaltia és el mal funcionament d'una mena de proteïna, el col·lagen VII, que fa de pega de la pell, però que en aquest cas li provoca una extrema fragilitat (en no estar ancorada de manera adequada per les fibretes de col·lagen, es desprèn amb qualsevol frec; fa mal i també afecta les mucoses als ulls, la boca i el tub digestiu).

La Mònica i l’Enric van haver de fer front a una de les situacions més dures a les quals s’han d’enfrontar uns pares, la malaltia d'un fill. Però en la seva lluita no sols s'han fet més forts, sinó que han transmès aquesta fortalesa als seus dos fills. El Pol té una germana bessona, la Carla, que encara que va néixer sense aquesta afectació, també ha hagut de tancar els punys i lluitar pel seu germà, els seus pares i per ella mateixa. El Pol somia a triomfar en el bàsquet i en la vida i la Carla, a qui li encanta dibuixar, compagina la seva afició pel bàsquet amb el desig de convertir-se en una gran arquitecta.

Comentava l’Enric que, potser, la cura per a aquesta malaltia arribarà de la mà de les recerques sobre cremes per a millorar el nostre aspecte, les quals treballen amb col·lagen... I des d'aquest espai m'agradaria demanar un desig, ara que s’acosta el Nadal, que es destinés un percentatge de cada complement de col·lagen ja sigui en pastilles o en cremes que NO funcionen, per a la recerca en malalties on tampoc funciona el col·lagen. Aquí SÍ, la vida de persones podria veure's millorada de manera essencial.

Així és que acabo amb un “sí” a la recerca i un “no“ a les falses promeses en salut.

 

Un article del professor Carlos Moreno, químic bioquímic i divulgador científic

 

Fotografia de portada: llicència Pixabay
 

Comparteix: