Parelles: Les comparacions són odioses? O no?

Parelles: Les comparacions són odioses? O no?

-Veus! Ella no li diu res quan anem tots els amics sols a sopar i tu sempre em poses cares llargues... m’acabo sentint malament i no m’ho passo bé.
-A mi m’és igual el que facin ells!

La dificultat de comparar la nostra relació de parella amb altres que coneixem es troba en diversos factors:

  1. El primer de tots el podem resumir en la dita: “No és or tot el que llueix”. És molt difícil saber exactament com funciona una parella si no en formem part i, per tant, encara que realment coneguem molt a dues persones i la seva relació, només tenim una petita part de la informació i no seria just comparar-ho amb la relació pròpia, de la que tenim com a mínim el 50% de coneixement.
  2. D’altra banda, totes les persones som diferents i no ens agraden les mateixes feines, ni tenim les mateixes habilitats, ni tampoc tenim les mateixes necessitats. Per tant, intentar simular el comportament d’una altra parella no necessàriament servirà per tenir èxit.
  3. La majoria de les vegades aquestes comparacions apareixen en les converses que tenim amb el nostres amics o familiars, persones properes que o bé per l’estima que ens tenen, per l’afany de protecció o per les ganes de consolar-nos, es posaran gairebé sempre de la nostra banda. Les persones que ens envolten rarament ens donen consells objectius i, fins i tot quan intenten no ser parcials, generalment es donen des del punt de vista del que parla sense tenir en compte les necessitats i perspectiva de qui escolta.
  4. La perspectiva i l’atenció també juguen un paper importantíssim. Us heu fixat que quan una parella està embarassada sembla que només vegi embarassades? O que el cotxe que t’acabes de comprar, que mai t’havies fixat que ningú el portés, ara resulta que no pares de veure’l?

Però, si no funciona? Per què ho fem?

Hi ha diversos motius; el primer de tot té a veure amb una cosa tan bàsica com l’aprenentatge. La manera com els nadons aprenen és la imitació d’aquelles persones que els envolten i, tot i que amb el temps adquirim altres formes d’aprenentatge, aquesta encara és una forma vàlida en moltes situacions.

L’ésser humà és social, això comporta conviure sota uns valors culturals i fomenta una identitat grupal. Tot plegat fa que no vulguem allunyar-nos dels estàndards que marca el nostre entorn més immediat.

D’altra banda, per ser més eficaços i no perdre temps, funcionem de manera que fem generalitzacions de situacions semblants i apliquem patrons de comportament. Aquest fet, que ens ajuda la major part de les vegades, fa que en ocasions ens equivoquem perquè les situacions no són comparables tot i la semblança.

I doncs, té alguna utilitat?

A mode de conclusió direm que, sempre i quan siguem conscients de tot l’esmentat anteriorment i, per tant adaptant sempre totes les valoracions que fem a la nostra realitat i essent coherents amb les nostres necessitats i valors, si que és útil per tenir una visió molt més àmplia de les possibles solucions o percepcions davant d’una situació semblant.

Un article de Nathalie Garcia Manitz, psicòloga a NGM Psicologia

Fotografia: Wyatt Fisher (llicència Creative Commons)

Comparteix: