ATV En Directe

Obrir en una altra finestra

CANAL WEB

Obrir en una altra finestra

La salut mental dels nostres nens

La salut mental dels nostres nens

Fa molts anys, algú va pensar que aprendre a escriure, a llegir o a fer càlculs, era tan important que valia la pena fer-ho de manera sistemàtica amb tots els infants, ja que alguns pares no els podien ajudar, d’altres no en sabien i altres no volien fer-ho. Aquest va ser el naixement de l’escola tal com la coneixem avui dia.Ja fa temps que penso que ha arribat el moment de fer el mateix però amb unes altres competències. Aprendre a llegir la vida, les persones, a tu mateix i a escriure el teu futur.

I això és tan important que, de la mateixa manera que es va fer en el seu dia amb la lectura i l'escriptura, caldria ensenyar-ho de manera sistemàtica a tots els nostres nens.

Un nen amb recursos és un adult sa... Però tant parlar de salut mental, potser hauríem de començar per treballar-la amb els nostres nens. Les taxes de depressió en infants són terribles, i no parlem de les d’angoixa o altres trastorns i addiccions.

La primera causa de mortalitat entre els joves és el suïcidi i això ens indica que estem fent moltes coses malament. Ens hem de plantejar com cuidem dels nostres fills. Sovint els nostres fills tenen de tot menys el que més necessiten: els pares. De vegades aquesta feina tan exigent que tenim no ens permet estar per ells, no ho dubto, però sovint posem la culpa en la feina quan en realitat és que no volem estar amb els nostres fills.

Molts nens es tenen perquè toca, per un accident, sense pensar-ho gaire o per una decisió impulsiva; però el fet és que pujar uns fills és una tasca exigent, sense treva, que ens demana el millor de nosaltres mateixos cada dia, durant tota una vida.

Els nens i joves necessiten els seus pares, l’estabilitat dels seus pares, la seva acceptació, acompanyament, guia i amor incondicional. Si et poses a recordar, veuràs que tu també ho vas necessitar en el seu moment.

Alguns pares no poden fer de pares, sigui per elements com la feina o per una vida complicada, alguns pares no saben fer de pares, tinguin consciència de manca de competència o no i alguns pares no volen fer de pares, siguem honestos.

Com podem ajudar a millorar la salut mental dels nostres nens i joves?

Doncs ja fa temps que alguns professionals hi estan treballant a les escoles, de fet l’escola a Andorra n'és un bon exemple, però cal fer-ho de manera sistemàtica, especialment per a aquells nens que no tenen altres opcions.

El paper dels centres de joventut, dels clubs esportius i d’activitats extraescolars és clau per detectar casos de necessitats emocionals o psicològiques de nois que no estan cobertes.

Pero anem a pams. Jo començaria per escoltar-los i per tractar-los amb respecte. Sovint tractem els nens com un apèndix de carn sense voluntat ni capacitat per decidir, que s’ha adaptar a les nostres prioritats i necessitats. De fet, si ens tractéssim a nosaltres mateixos com tractem els nens, possiblement estaríem fatal.

La salut mental dels nostres fills no depèn únicament dels seus pares, però puc dir que la major part dels meus clients tenen o han tingut problemes per com els han tractat o deixat de tractar a la seva família. Així que vinga, us passo alguns consells perquè els nostres nens, el futur del país, estigui en millors condicions per gestionar les conseqüències d’aquest pandèmia i de la vida en general.

Alguns consells

  1. Hem d’ajudar els nostres nens a dominar les competències emocionals i això comença perquè siguin capaços d’adonar-se del seu estat emocional i de posar-li nom. Si són capaços de veure que estan tristos podran demanar ajuda, si veuen que estan empipats podran gestionar-ho i si es perceben competents podran prendre millors decisions.
  2. També necessiten entendre les emocions dels altres nens i adults, en part per protegir-se i pensar que no han fet res per guanyar-se aquella bronca, que no va amb ells, només és que el pare o la mare han tingut un mal dia, que el mestre no porta bé els dilluns o que l’àvia té molt dolor i per això està més irritable; i en part per poder modular-les i gestionar-les.
  3. Si el nen pot donar una explicació acurada del que li passa, podrem preservar la seva autoestima i fer que no carregui amb el pes de culpes que no li pertoquen.
  4. També els hem d’ensenyar a expressar les seves emocions d’una manera apropiada, a regular el seu estat emocional, a gestionar les seves emocions i reaccions i a fer que siguin capaços d’autogenerar-se emocions positives que els ajudin a canviar el seu estat anímic i d’humor.
  5. Els diem que han de tenir una actitud positiva, però no els diem com. Hem d’ensenyar els nostres nens que el seu estat emocional afecta al que perceben, com ho entenen i com reaccionen, i que això es diu actitud.
  6. Treballem la seva autoestima perquè no sigui ni tan baixa per deixar-se matxacar ni tan alta perquè sobrevalorin les seves capacitats. Ensenyem els nostres fills a automotivar-se, a fer les coses pel mateix plaer de fer-les, a gaudir de l’aprenentatge i de la vida sense esperar que l’entorn els motivi, fins i tot a automotivar-se tot i l’entorn.
  7. Els hem d’ensenyar el que és la responsabilitat en el sentit més profund de la paraula, responsabilitat amb ells mateixos i amb els altres, amb els seus actes i amb la gestió del risc.
  8. Els nostres nens necessiten habilitats d’afrontament i una gran capacitat d’anàlisi per poder gestionar situacions d’elevada càrrega emocional. Necessiten entrenar allò que necessitaran quan siguin adults. De la mateixa manera que els cadells de gat aprenen a caçar i a barallar-se, els nostres nens han d’aprendre a gestionar l’adversitat, a prendre decisions o a fer plans de futur.
  9. Ajudem-los perquè siguin capaços de fixar-se objectius adaptatius, de fer un pla de treball per aconseguir-los, de perseverar tot i les adversitats, i de prendre les decisions adequades. Si no li ensenyes tu, qui ho farà? Un youtuber? Un col·lega? Per això és tan important fer-ho a l’escola.

Tinc una notícia, no sé si bona o dolenta. El teu fill aprèn de tu, principalment de tu, com a mínim fins a l’adolescència. Ets el seu model i ets la font dels seus recursos i limitacions.

Tinc una altra notícia, el teu fill depèn de tu i en funció, en gran part, de com el tractis o deixis de tractar, estarà millor preparat per fer front al món dels adults.

Tinc una notícia més. Ell ho està passant tan malament com tu, però té menys recursos.

Tinc una notícia encara per donar-te. No serveix de res un nen format als Estats Units en una prestigiosa universitat si té l’autoestima tan baixa que no se sent capacitat per teballar...

Tinguem cura dels nostres nens, en realitat no és tan complicat, no és una qüestió de coneixements, sinó de sensibilitat i de ganes. Estiguem al seu costat, busquem l’ajuda d’un professional quan calgui, aprenguem de llibres i formacions, fem equip amb els seus mestres i monitors i, sobretot, estiguem pendents dels senyals que emeten. Els nens avisen, sempre avisen. Demanen ajuda, com poden, després es desconnecten...

Un article de Tomàs Navarro, psicòleg.

 

Fotografia de l'article: Pixabay (llicència Pixabay)

Comparteix:

3.239.236.140