Som més forts del que ens pensem

Som més forts del que ens pensem

De vegades l’única opció que tenim és la de ser forts. La vida és bonica però de vegades ens posa a prova. Adversitats, decepcions, traïcions i problemes són consubstancials a la vida. La història de l’ésser humà és la història de l’adaptació al medi i de la gestió de l’adversitat.

Doncs un cop més, al llarg de la història, estem davant d’un problema, d’una situació nova que reclama la nostra gestió. Tot just acabem de superar un confinament de prop de tres mesos. Tenim la sensació que anem a millor, però la realitat és que davant tenim un futur incert que ens demanarà que siguem forts i estiguem alerta.

La nostra generació no ha viscut grans traumes. Perdoneu, m’explico, no hem hagut de marxar a treballar a Alemanya, ni hem estat mesos menjant cigrons secs, ni hem patit una guerra. Déu no ho vulgui!

Aquest fet té una dues conseqüències, una de bona i una de dolenta. La bona és que no hem patit aquestes barbaritats que han hagut de patir els nostres padrins i que per tant hem pogut gaudir d’un nivell de benestar sense precedents a la història de la humanitat.

Podem comprar de tot, si no podem comprar podem demanar un crèdit, pagar-ho a terminis o gaudir de l’aval d’alguna persona propera. Hem fet poques renúncies i hem viscut amb uns nivells de confort i estabilitat molt elevats. Podem menjar de tot, tenim una àmplia oferta de restaurants als quals anar, no ens podem acabar l’oferta de lleure i cada any, més o menys lluny hem marxat de vacances.

Insisteixo, això és fantàstic però ha tingut una conseqüència no gaire positiva: no estem entrenats ni preparats per gestionar l’adversitat i és clar, quan un no coneix les seves virtuts, les seves capacitats i els seus recursos es sent insegur.

De fet la inseguretat està darrere de la major part de consultes que he atès durant aquest confinament. Tant és així que he decidit escriure un llibre, “Eres más fuerte de lo que crees” Ed. Zenit/Planeta, el meu cinquè, amb les reflexions, continguts i exercicis que he fet servir durant aquests dies, traient-les de la consulta i posant-les a l’abast de tothom.

Si t’ho pares a pesar bé, és normal sentir-nos insegurs, però això no vol dir que no tinguem recursos per fer front a la crisi. Quan creiem que estem davant d’una amenaça o un perill fem una valoració del risc i de la nostra competència. Per fer aquesta valoració fem una mirada enrere, buscant alguna experiència que ens proporcioni seguretat.

Si quan fem aquesta mirada enrere trobem que ja hem viscut el problema que tenim davant, en un altre moment i que l’hem superat amb èxit, aleshores ens sentim competents, segurs i afrontem el problema com un repte.

Però també pot passar que trobem que no hem tingut èxit en la resolució del problema. Aleshores el tema es complica ja que ens sentirem insegurs i fugirem del problema i de l’amenaça que tenim davant.

Finalment també pot passar que al mirar en la nostra història vital no trobem res que s’assembli al problema que tenim davant. De nou, un cop més, ens envairà una sensació d’inseguretat i de manca de competència que ens bloquejarà i ens farà quedar-nos en el poc productiu terreny de les preocupacions.

La majoria de consultes que he rebut són de persones que creien que no podien fer res per gestionar la crisi que ens ve a sobre, però estaven molt equivocats. La meva feina ha estat connectar-los amb els recursos que tots tenim per gestionar l’adversitat. Insisteixo, durant tota la nostra historia ens hem estat preparant per fer front als problemes i, de fet, portem els gens dels millors de cada temps resolent problemes, ja que els que no ho feien no podien seguir el ritme i... morien.

El nostre cervell és una màquina precisa, d’alta tecnologia, especialment preparada per moments com aquest. Tenim una capacitat preceptiva increïble que ens permet percebre milions de detalls. També tenim un cervell que processa milions d’unitats d’informació en mil·lèsimes de segon, una creativitat increïble per resoldre problemes, la capacitat per perseverar, la voluntat, la responsabilitat i la motivació. També tenim una excepcional capacitat d’anàlisi per poder valorar el que passa al nostre entorn i prendre les millors decisions. Decisions! Podem prendre decisions! No estem sotmesos a l’instint més animal... Tot i que veient alguns comportaments de vegades un té els seus dubtes...

Estem preparats per fer front a l’adversitat però el problema és que no en som conscients, ens hem acomodat i no ens percebem competents.

Som més forts del que ens pensem. No ho dubtis. Que mai hagis fet front a una pandèmia, un confinament o una crisi mundial sense precedents, no vol dir que no puguis fer-hi front. Has de confiar en tu i en les teves capacitats. Aquella marxa ciclista per a la que et vas preparar, aquella tan exigent, requereix de la mateixa constància que necessites ara. Aquell embaràs que vas patir requereix de la mateixa capacitat de resiliència que necessites ara. L’arribada del teu fill té molt en comú amb la planificació que has de fer per poder fer front al que estem vivint ara mateix.

Podríem seguir i seguir... Aquelles decisions valentes que vas prendre, aquella ruptura sentimental que vas haver d’acceptar, aquell problema que vas resoldre, aquell enganyifa que vas descobrir... Si t’ho mires tota la teva vida ha estat una preparació i un entrenament per al que ens ve a sobre.

Tot el que necessites fer per fer front a la crisi ja ho has fet abans. Connecta amb la teva experiència, confia en les teves capacitats i sobretot, molt especialment, accepta que la vida ha canviat i que el primer que accepti aquest canvi serà el primer a posar-hi solució.

Transforma les teves preocupacions en accions. Deixa de preocupar-te per si t’apugen el lloguer i comença a estalviar, a eliminar despeses o a buscar alternatives a les teves fonts d’ingressos. Deixa de culpar el xinès que es va menjar l’estofat de pangolí i ratpenat i comença a prendre decisions. Deixa de queixar-te de tot i comença a fer accions que t’ajudin a superar aquesta crisi.

No ho oblidis mai: a cada preocupació, una acció. De la mateixa manera tampoc oblidis mai que ets més fort del que et penses, ets més competent del que valores, tens més recursos dels que creus i tens més capacitat de control de la que imagines.

Un article de Tomàs Navarro, psicòleg.

 

Fotografia de portada: Llicència Pixabay

Comparteix: