Tristesa i depressió postpart. La importància de trencar tabús

Tristesa i depressió postpart. La importància de trencar tabús

Entre un 20 i un 80% de les dones que tenen un nadó pateixen tristesa postpart, assegura la psicòloga perinatal Sílvia Palau. Una situació causada en gran part per tots els canvis físics i emocionals que tenen lloc de cop. I no s’ha de deixar passar.

Si ets dona i has estat mare saps que després del part el teu cos està revolucionat i tu ets una muntanya russa emocional.  I, de cop, tens una coseta petita i vulnerable que depèn de tu per tot quan encara no has tingut ni temps d’assimiliar que la teva vida acaba de fer un canvi de 180 graus i que a la teva identitat has d’incoporar-hi la paraula “mare” amb tot el que comporta, que no és poc. És clarament un moment de crisi.

La psicòloga Sílvia Palau explica a l’Ara i Aquí que aquesta crisi en molts casos està acompanyada d’un sentiment de tristesa  que “és legítim” perquè “ és normal que les dones tinguin ganes de plorar, insomni, agitació o no vulguin menjar”.  Alerta, però, que aquest sentiment, anomenat també “baby blues”, no s’ha d’obviar ni menystenir perquè no derivi en una depressió . Afirma que se’n parla poc perquè “ens enfoquem molt en l’embaràs i en el nen, i la mare queda en segon pla”.

I més quan sembla que després de ser mare no et pots permetre la tristor. Llavors apareix aquell sentiment de culpa tan destructiu. Segur que has sentit que no podies estar trista, que és un sentiment molt egoista, o t’has preguntant  com és que la teva felicitat no és plena si acabes de tenir un nadó preciós, oi? Que tothom et diu que HAS de ser feliç, que tenir una criatura és el més meravellós que faràs mai... Doncs no. Quan arribes a aquest punt, diu Palau, les mares se senten doblement castigades: per com se senten i per la incomprensió que pateixen, fet que provoca que no en parlin. La psicòloga alerta que “molts trastorns de l’estat d’ànim venen d’aquí: la mare nega el sentiment, no ho explica, no busca ajuda i es va encapsulant”. I vol trencar un tabú: “sentir-se trista no vol dir que siguis una mala mare”.

Per aquest motiu Palau reivindica l’exterogestació, els nou mesos després del naixement del nadó en què l’adaptació de mare i criatura és de gran importància. Les experiències del bebé viscudes els primers mesos de vida són fonamentals per al seu desenvolupament i per això que la mare estigui bé és absolutament necessari.  “Estàs cuidant d’una personeta i t’estàs adaptant a ella i ella a tu. Molta gent pensa que un cop has tingut el nen, ja està. El procés de fora  s’ha de protegir igual que l’embaràs perquè el vincle serà molt important en l’adult de l’endemà”.

Afegeix que les hormones influeixen molt i “la tristesa és un procés normal”, mentre que la depressió pot tenir altres components, com el biològic, el psicològic o la situació econòmica, que s’han de treballar.

El paper de la parella i la família

Sílvia Palau explica que en la mare influeixen també l’autoestima, el canvi físic, haver d’estar atenta al 100% de manera contínua, la manca de son i altres components “que no tenen res a veure amb estimar-se el fill”.

També alerta que la parella també pot patir tristesa i depressió. “Moltes vegades ens oblidem dels homes. Ha d’estar amb la dona però també ha de veure’s i sentir-se ell mateix”.

Fa una menció especial a les famílies que culturalment comparteixen la responsabilitat dels fills i s’ajuden molt però a Andorra, un país amb molta immigració, es troben soles amb la resta de la família lluny.

La tristesa i la depressió postpart es poden prevenir?

Palau considera que la tasca de conscienciació de les llevadores és fonamental per “explicar aquella part que no és tan bonica”. Fa una crida a les mares i pares que es puguin sentir desesperats, sols i tristos que demanin ajuda a les llevadores i/o als metges de capçalera, que no callin i que reconeguin que no se senten bé per poder posar-hi remei.  Alerta que, a més, “la culpa emmascara molts sentiments i no deixa que surti tot”.

En aquest sentit afegeix que sovint “el problema són les expectatives” i recomana a les parelles buscar moments per retrobar-se junts i per separat. “El nen és dels dos” i, en cas que hi hagi germans grans, assegura que el seu paper també és molt important perquè poden ajudar molt.  Avisa que “moltes vegades ens deixem perdre en el ‘sóc mare i prou’ i perdem el paper de parella i de dona treballadora”, així com les aficions i els moments per a nosaltres mateixes.

Remarca que “la maternitat té molts prejudicis” i assegura que “la tristesa és transitòria” però necessita de suport.

“Una mare feliç és un nen feliç i, per això, una detecció precoç és molt important”, conclou.

Pots escoltar el podcast complet aquí

Un article de l'equip d'andorradifusio.ad

Fotografia: Llicència Pixabay

Comparteix: