L'Anna i la Fiona Pallarés, dues jutges internacionals de gimnàstica rítmica
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Coneixem la figura d'una jutge internacional de gimnàstica rítmica. L'Anna i la Fiona Pallarés són les encarregades de representar el país en cites internacionals. L'exigència i estar al dia del codi són dos aspectes fonamentals i el somni per a totes dues seria puntuar uns Jocs Olímpics.
Les gimnastes andorranes no són les úniques que passegen la bandera tricolor arreu del món. El país té dues jutges internacionals, l'Anna i la Fiona Pallarés, totes dues fa anys que puntuen les grans cites d'aquest esport.
L'Anna va començar l'any 94, mentre que la Fiona uns anys més tard, impulsada per la seva tieta. "Quan vaig acabar vaig fer el primer curs aquí a Andorra, després un a Espanya i el 2017 vam anar juntes a fer un curs internacional".
Precisió, tècnica, expressió i caràcter. Aquests són alguns dels elements que han d'analitzar, per fer-ho cal estar al dia de les principals novetats del codi.
La Fiona explica que depenent de l'evolució del codi el jurat ha d'estar més concentrat en alguna part més difícil de puntuar. Aquest any, amb el nou codi, "el punt més complicat és la dificultat corporal".
La Fiona va puntuar la final de la Copa Internacional de Sofia, a Bulgària. Una experiència per aprendre i actualitzar coneixements, atès que com a jutges internacionals també s'encarreguen de formar les jutges nacionals.
Tant l'Anna com la Fiona tenen clar quin és el millor record puntuant. "Vaig puntuar a Montpelier on teníem la Fiona participant", comenta l'Anna, mentre que per a la seva neboda el millor moment va ser als Jocs Olímpics de la Joventut, a Buenos Aires.
Un somni seria puntuar una cita olímpica. Tot i que veuen difícil que es presentès l'oportunitat, i no sabrien si fer-ho, reconeixen que "és un honor que comptin amb tu per a aquests esdeveniments".
La pròxima competició a escala internacional serà a l'Europeu de Tel Aviv del juny, on l'Anna representarà el país.
Informa: Joel Romero
Imatges: Pere Besolí