Jesús Rondán té 76 anys i calcula haver corregut una trentena de maratons al llarg de la seva vida. La propera, el 5 de desembre a València, serà especial perquè tornarà a enfrontar-se a la cursa dels 42 quilòmetres i 195 metres després de dos anys en blanc per la pandèmia.
Va començar a córrer com a atleta aficionat quan vivia a França i recorda que va fer la primera marató poc abans de complir els 40. Va completar la de París moltes vegades, amb una millor marca de 2 hores 53 minuts, i també va ser finisher a la de Nova York.
L'any 2000 es va instal·lar a Andorra i, després d'una dècada de molta muntanya, va tornar a l'asfalt l'any 2012. En aquesta segona etapa ha fet una desena de maratons més, principalment a Espanya. El corredor del Club Amics de l'Atletisme diu que el principal mur es troba molt abans de prendre la sortida: "El moment més difícil és quan fas la inscripció perquè tens un contracte amb tu mateix i saps que quatre mesos abans començaràs a patir".
Jesús fa tres entrenaments per setmana i alterna l'Estadi Comunal Joan Samarra amb el camí de les Pardines i el parc del Segre, entorns que valora per la situació i l'altura. Explica com va augmentant la intensitat dels entrenaments conforme arriba la data de la competició, fins a arribar als 30 quilòmetres un mes abans de la marató.
El mes de desembre farà 77 anys, però diu que no té cap secret per continuar fent maratons. Es cuida i és prudent per evitar lesions.
El que va començar com una afició s'ha convertit en una part important de la seva vida. "M'aporta il·lusió. Si no fes maratons, em faltaria alguna cosa", diu afegint que, a més, "pots anar en grup i marxar amb el club dos o tres dies fora".
El 5 de desembre tornarà a la seva terra d'origen per disputar un any més la marató de València, la cursa que ha fet més vegades. Aquesta edició serà especial, després de dos anys en blanc per la pandèmia. Sap que hi haurà fases de patiment, però ja té ganes de tornar a gaudir del millor moment. Assegura que "vint segons després d'arribar, t'oblides de tot el patiment". "El més maco és que comences a parlar amb col·legues per veure quina serà la pròxima".
La seva il·lusió no s'apaga i després de València ja té al cap fer dues maratons més, una al primer semestre i una altra al segon de l'any que ve.
Informa: Joan López
Imatges: Andreij Cristancho
Locució: Yasmina Canedo
Comparteix:
