Guerra comercial oberta al món, des de fa dies, per la decisió dels Estats Units d'enfortir la política aranzelària. I això està provocant conseqüències globals.
"Aranzel" s'ha convertit en un dels conceptes més repetits les darreres setmanes.
Doncs la taxa que un país cobra a un altre per la importació d'un producte. La paga aquell que importa i, per tant, pot repercutir en el preu final que en paga el consumidor.
Doncs perquè el president Donald Trump ha decidit aplicar una pujada sobtada per a molts països amb qui els Estats Units manté relacions comercials. Després de la segona guerra mundial es va imposar el lliure comerç i aquestes taxes es mantenien molt baixes. Però ara, han canviat les regles del joc.
Els darrers aranzels, entrats fa tot just unes hores, impliquen la Xina i, compte, són del 104%.
En principi, enfortir la seva pròpia indústria, que es fabriqui més al país i es generi riquesa. També que l'intercanvi comercial li resulti rendible. Ell manté que el món, i especialment Europa, s'ha aprofitat dels Estats Units. El que passarà és que, amb aranzels més alts, en teoria l'Estat recaptarà més. En teoria, perquè caldrà veure si es mantindrà el mateix flux comercial.
Fruit d'aquesta espiral, molts països han contraatacat amb contramesures. Com? Doncs, com el cas d'Europa, apujant també els aranzels. El temor ara és que, en un escenari comercial del tot globalitzat, hi hagi una recessió per un augment de preus que freni el consum. Tota aquesta incertesa es trasllada als mercats borsaris, que han patit caigudes generalitzades espantant els inversors.
Aquest dimecres, sense anar més lluny, Europa s'ha despertat amb davallades del 2% i el Nikkei japonès ha caigut un 6. Hem consultat amb experts com pot afectar això l'economia mundial, i d'Andorra.
Fa una setmana que el president nord-americà va anunciar els nous aranzels en el que va anomenar 'Liberty Day'. Uns aranzels que provoquen incertesa i molta volatilitat al mercat borsari. La probabilitat de caure en una recessió que el mercat no pateix des de la crisi financera del 2008 augmenta a marxes forçades.
La directora d'assessorament i gestió d'inversions a MoraBanc, Sandra Esteve, explica que hi ha probabilitats de caure en una recessió. "Que pugui portar o acabar portant a una recessió hi ha probabilitats i la probabilitat cada cop és més alta sobretot si els aranzels es mantenen molt de temps i el que fa és que el consum caigui en picat".
Evitar aquesta recessió passaria per les mans dels principals actors polítics. Els experts tenen clar que mentre no hi hagi negociacions i s'arribin a acords, la borsa seguirà caient. Així ho creu l'economista en cap d'Andbank, Àlex Fusté. "L'única manera i l'únic catalitzador capaç d'aconseguir-ho és una senyalització des de la política, ja sigui des dels grans blocs com Europa o la Xina o des del bloc que és l'epicentre de tot això, Estats Units".
Tot i que pugui haver-hi inversors que se n'aprofitin, la incertesa és el que causa més pànic a les borses. Les empreses i els inversors dubten en la presa de decisions i això provoca reaccions defensives, on alguns venen les accions i surten del mercat. El director d'inversions i estratègia de mercats de Creand Asset Management, David Macià, recorda que tot el que passa és "per aquesta incertesa que provoca l'actitud defensiva dels inversors".
Els analistes coincideixen que mentre els aranzels continuïn sent una eina estratègica de Trump, la confiança inversora seguirà trontollant i hi ha moltes possibilitats que els números vermells de la borsa es mantinguin.
Indiferent al tsunami dels mercats, el president Trump defensa que el seu pla avança sense problemes. Adreçant-se al congrés del Partit Republicà, davant de tots els mecenes del partit, ha insistit que els socis comercials dels Estats Units estan ansiosos per fer-hi tractes.
Lluint esmòquing i amb to desafiant, Trump ha presumit de ser un mercat vital, tant per a la Xina com per a Europa. I ha recordat que la Xina ha estat cobrant més d'un 100% d'aranzels en els productes americans i que, per tant, ara és el seu torn.
"Estem fent una fortuna amb els aranzels: dos mil milions de dòlars al dia. S'ho poden creure? Però ara ens toca a nosaltres. No volen aranzels per a ells mateixos. És molt senzill. Estem fent tractes. La gent està pagant aranzels. La Xina està pagant el 104% d'aranzel. Pensin en això. Sembla ridícul, però ens cobren el 100% o el 125% per molts productes. Ens han fotut per totes bandes. Ara ens toca a nosaltres."
Donald Trump, president dels Estats Units
Informa: David Domingo - Liam Pallarés - Caterina Vidal - Jordi Cama
Imatges: Javier Martín - Kevin Ribeiro
Comparteix:
