Als anys 80, una sèrie d'accidents com el del pilot de ral·lis Albert Llovera va mobilitzar un grup de pares que van crear una associació per a persones amb diversitat funcional, AMIDA, que enguany fa trenta anys. L'Institut Guttmann els ha convidat a formar part d'un programa de cinc anys per donar solució a diferents àmbits. A Andorra continuen reclamant assistents personals i suport psicològic. N'han parlat a l''Ara i Aquí'.
Els accidents que van patir persones com Albert Llovera, Pere Capdevila, Evarist Rogel, Toni Ruiz i Antoni González van posar sobre la taula a finals dels anys vuitanta la necessitat d'una associació entorn als drets de les persones amb diversitat funcional.
El primer que va instaurar la CASS va ser la PAM, la pensió per a adults minusvàlids, per no deixar-los en indefensió quan perdien la cobertura dels pares per l’edat. La mobilitat i la vida independent són un alguns dels seus cavalls de batalla.
A hores d'ara diuen que encara queda molt per fer. Reclamen una bossa d'assistents personals que ja van presentar a l'anterior Govern, junt a l’assistència psicològica en casos com l’ictus, una de les primeres causes de mort entre les dones.
Agustina Grandvallet, presidenta d'AMIDA, recorda que "ja es va presentar en el seu moment i encara no ho hem vist". Posa en relleu que "aquestes persones s'han de formar", així com les necessitats que en tenen les persones amb malalties neurodegeneratives com l'esclerosi. Afegeix, però, que "tot el col·lectiu acabarà necessitant aquests assistents".
Paral·lelament, l'Institut Guttmann, dins el conveni que té amb Andorra, ha demanat que les associacions del país s'impliquin en un programa d'innovació social per detectar les necessitats en diversos àmbits de les discapacitats.
Per davant tenen molts més projectes, com el del voluntariat. L’associació dedicada al col·lectiu amb diversitat funcional prepara el trentè aniversari, que celebrarà d'aquí a poc més d’un mes.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Albert Refart
Comparteix:
