Completada la restauració de l'emissor fundacional de Radio Andorra
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
L'aparició d'amiant a l'emissor més cobejat de Radio Andorra ha obligat a reproduir en 3D algunes peces per completar-ne la restauració que ha deixat el radioemissor com nou. Un dels grans enemics ha estat l'aigua. Tanmateix la qualitat de la laca que cobria el frontal ha estat un gran aliat.
Han passat pràcticament 10 anys per veure els primers resultats del que suposa restaurar una peça única com és el radioemissor que ocupa la sala central de l'edifici de Ràdio Andorra. Va ser construït a mida per la Societat Francesa Ràdio Elèctrica l'any 39 a l'inici de la Segona Guerra Mundial a Levallois Perret, a l'Ille de França.
Té 12 metres de llarg, dos i mig d'alçada i dos més de profunditat amb múltiples components com sis tipus de metall, fusta, ceràmica, cautxú, porcellana i goma.
Ara sembla construït de nou, però darrere hi ha la feina de treure-li vint-i-vuit anys de sobre patint els efectes de les filtracions d'aigua, runa i pols al llarg del temps. El més preocupant era l'òxid que havia regalimat arreu. El més difícil, l'interior, que ara s'ha segellat amb un vidre. La propietària de Retoc Mireia Garcia esmenta els canvis que han hagut de fer.
"De tota la pols hi havia un mantell gris que ho cobria tot. Les taques d'òxid i els regalims, retirar-los no ha estat fàcil. Hem utilitzat productes que s'utilitzen per la neteja de vaixells. A partir d'aquí ja vam començar a respirar una mica, perquè després ja ve la protecció, la cara del davant que sempre és més agraïda."
Mireia Garcia, propietària de Retoc
S'han netejat prop de 300 peces una a una per després tornar-les a muntar. La restauració s'ha fet esperar quatre anys pel procés de retirar l'amiant. De fet, algunes peces s'han hagut de reproduir en 3D, com els mànecs per accionar l'emissor, ja que es van haver de retirar.
La laca que es feia servir per pintar cotxes a l'època sembla que ha ajudat a la conservació d'aquest supervivent de la comunicació que ja no funciona, però s'espera que algun dia es pugui reproduir la funció. La màquina va arribar a una potència de 140 kilowatts i una freqüència de 701 kilohertzs a la nit i 998 de dia. L'emissor va funcionar fins l'any 1981.
Informa: Rosa Alberch
Imatges cedides: Retoc - Kevin Ribeiro - Arxiu RTVA