Un estudi de la UB descobreix noves interpretacions dels frescos de Sant Miquel d'Engolasters

Aquest navegador no admet l'element de vídeo.

Als anys 80 es va decidir restituir una còpia dels frescos de Sant Miquel d'Engolasters, els originals dels quals són al MNAC. Ara un estudi de la Universitat de Barcelona treu a la llum noves interpretacions. La simbologia representada no és capritx de qui la va pintar sinó de qui la va encarregar, un bon coneixedor de la figura de l'arcàngel i la seva transcendència que agafa força amb l'entorn i la construcció de l'església.

L'església de Sant Miquel d'Engolasters es troba en un punt elevat envoltat de natura que fa pensar que segles enrere era un punt d'arribada i consol enmig d'un paisatge hostil.

Característiques que coincideixen amb altres esglésies que s'encomanen a l'arcàngel arreu d'Europa en un moment, l'edat mitjana, en què la vida és molt difícil per salvar les ànimes dels homes.

L'autora de l'estudi 'L'arcàngel de les muntanyes', Cristina Tarradellas, explica que "Miquel és un missatger en constant relació entre homes i divinitat, i ha d'estar en un lloc el més pròxim possible al cel". "I aquestes són les característiques que es veuen arreu d'Europa".

Aquesta explicació es reforça amb altres descobertes i és que qui va decidir la composició dels frescos no va ser el pintor o pintors a qui fins ara atribuïen un error sinó un coneixedor d'aquesta realitat. "El pintor el que fa és pintar el que li diuen", diu Tarradellas, que creu que "era un capellà possiblement relacionat amb el Bisbat de la Seu i un gran coneixedor, no només de la figura de Miquel i el que representa en l'ideari cristià, sinó també d'altres capelles que s'estan fent arreu d'Europa".

Com que Mateu se sol representar com un home alat en els quatre evangelis, aquí es va pensar que era un error pintar-lo com un arcàngel. A la part dreta inferior hi trobem Pere i Pau que són dos pilars de l'església cristiana però algú atribueix el nom d'Andreu a un personatge de manera aleatòria.

Tarradellas critica que els que han estudiat els frescos a partir del MNAC no hagin visitat l'església per no col·laborar a allargar interpretacions errònies, com per exemple que hi ha sis apòstols i no set com es diu a molts llocs. 

Els frescos d'Engolasters s'incloïen en la primera campanya d'arrencament de la Junta de Museus de Barcelona per conservar-les al MNAC. L'autora de l'estudi ens explica que més enllà de l'absis, Emili Gandia va documentar unes pintures en altres murs que van desaparèixer abans que les poguessin retirar.

Als anys 80 es va fer una còpia de les pintures originals per poder-les veure al lloc d'on van sortir però aquesta còpia i els seus originals també van portar els seus problemes, explica la cap de l'àrea de Museus d'Andorra, Marta Planas. "Aquí arrenquen les pintures i les instal·len en un suport molt irregular. S'adonen que els hi falta un tros des de l'ala de l'àngel a la mandorla, s'inventen una part i quan fan els calcs i venen a l'església no quadra. Llavors veuen que abans l'ala de sant Miquel estava enganxada a la mandorla".

Aquestes i altres descobertes i reflexions que ajudaran a enriquir el discurs turístic i cultural s'inclouen en aquest estudi que es publica a través de la Universitat de Barcelona i que properament es presentarà a la mateixa església.

Informa: Rosa Alberch
Imatges: Anna Romagosa

 

 

Aquest lloc web utilitza “cookies” per recollir informació estadística sobre la seva navegació i millorar la seva experiència com a usuari. Si vostè continua navegant en aquest lloc web s’entendrà que accepta l’ús de “cookies”.