L'èxit d'"El joc del calamar" entre els joves: per què cal posar límits d'edat i qui n'és el responsable?

Aquest navegador no admet l'element de vídeo.

La sèrie de Netflix "El joc del calamar" s'ha convertit en tot un fenomen mundial i també ha generat molta controvèrsia. Molts joves per sota de l'edat recomanada hi tenen accés i això preocupa escoles i famílies. Els experts recalquen la importància del treball preventiu. Recomanen limitar l'ús dels mòbils des de petits i acompanyar-los en el seu ús per ajudar en la comprensió dels continguts, que és la principal mancança.

"El joc del calamar" és una de les sèries amb més èxit arreu del món, recomanable a partir dels 16 anys pel rerefons de violència que conté. Com passa amb altres continguts, nois i noies més joves hi accedeixen i, de retruc, creix la preocupació entre educadors i famílies no només per la seva visualització, sinó per la imitació que en puguin fer o inclús per  l'ús de disfresses. Per què és important posar restriccions en funció de l'edat?

Segons el psicopedagog Edgar Martos, "als nens i nenes se'ls ha de donar una pauta i material que puguin anar digerint i comprenent", sobretot perquè estan en una etapa clau del seu desenvolupament.

Per la seva part, la mare i secretària de l'AMPA del Col·legi Mare Janer afegeix que els infants moltes vegades "no tenen la capacitat o la maduresa" per saber diferenciar els continguts i separar la realitat de la ficció i, per aquest motiu, és fonamental acompanyar-los per ajudar-los a destriar les informacions. 

Qui és el responsable de posar límits? 

Efectes en l'autoestima o distorsió i manca d'empatia en són algunes conseqüències. Qui és el responsable de posar límits? En primera instància, l'entorn familiar. Per Realp, els pares i mares, pel simple fet de ser-ho, tenen la potestat de dir que "no" i posar restriccions que en última instància ajudan el nen o nena a anar adquirint valors i capacitat de decisió. En aquest sentit, ressalta que "no pot ser que una tauleta o un mòbil sigui la cangur del segle XXI". 

Martos completa aquesta qüestió recomanant a les famílies deixar usar dispositius mòbils a partir d'una determinada edat, de forma progressiva i amb un acompanyament per tal de donar el context necessari. Tot i que un dels principals rols en aquesta matèria la desenvolupa la família, Martos subratlla que les escoles també poden contribuir-hi fent pedagogia i sensibilitzant. 

Com tallar la dependència de determinats continguts? 

Un cop s'hi accedeix i inclús es crea una certa addicció, es recomana no tallar l'hàbit d'arrel. Per reduir o tallar aquesta dependència, Martos aconsella fer un canvi integral en els hàbits de l'infant o jove per atraure la seva atenció d'una altra manera i buscar així un complet equilibri. 

Tot plegat, és un debat que està a l'ordre del dia i que per a Realp s'ha de treballar a fons. Per tal de motivar la reflexió, fa una pregunta: "Cal que els nens i nenes tinguin mòbil d'una gamma superior de la que tenen els pares?". 

Informa: Laura Cugat
Imatges: Andreij Cristancho-Anna Romagosa-Desirée Sala 
Grafisme: Jesús Carretero 

Aquest lloc web utilitza “cookies” per recollir informació estadística sobre la seva navegació i millorar la seva experiència com a usuari. Si vostè continua navegant en aquest lloc web s’entendrà que accepta l’ús de “cookies”.