Experts en protecció de dades consideren que cal un suport jurídic en el bloqueig de contingut per part de les xarxes
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
En les últimes setmanes hem vist que Twitter ha bloquejat comptes com el de l'expresident dels Estats Units Donald Trump o el del partit d'extrema dreta espanyol Vox per incitació a la violència i a l'odi, respectivament. Quins límits tenen les xarxes davant aquests continguts? Ho abordem des d'una perspectiva legal amb l'advocada Ester Peralba.
Fins a quin punt les xarxes socials poden bloquejar o eliminar comptes i continguts si consideren que es vulneren determinats drets? Les que estan domiciliades a Europa necessiten una ordre judicial per fer-ho, però les dels Estats Units poden actuar per compte propi.
L'advocada especialitzada en dret relacionat amb la tecnologia i en protecció de dades personals, Ester Peralba, ha detallat que els proveïdors de serveis d'intermediació tenen capacitat d'actuar "si hi ha continguts obscens o indecents o que inciten a la violència". Tant Peralba com el cap de l'Agència de Protecció de Dades, Joan Crespo, opinen que és essencial una revisió jurídica.
Segons ha remarcat Peralba "l'ideal seria que només tanquessin quan rebessin una ordre d'una autoritat competent", una vegada s'hagi dut a terme el procediment corresponent que confirmi "la comissió d'un delicte o que anava pel camí que es cometés".
Ha afegit que en aquests casos es pot sol·licitar una mesura cautelar, però ha alertat que "s'haurien de potenciar mecanismes per poder anar més ràpid del que s'està anant".
Precisament el desembre passat la Comissió Europea va aprovar l'esborrany d'un nou reglament que indica que malgrat que una plataforma no sigui d'Europa, si s'adreça a ciutadans d'aquest territori haurà de respectar la seva normativa.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Sergi Linares-Pere Besolí