Martí confirma haver cobrat com a arquitecte quan era cònsol però nega incompatibilitats

Aquest navegador no admet l'element de vídeo.

Antoni Martí confirma haver fet i cobrat una obra com a arquitecte per a la família Cierco quan era cònsol major d´Escaldes-Engordany. El cap de Govern assegura que no hi ha cap incompatibilitat ja que complia el que establien les normes deontològiques del Col·legi d´Arquitectes. Una disposició transitòria permetia a Martí compatibilitzar totes dues tasques fins acabar el mandat. Tot i així, l'exconseller general Eusebi Nomen insinua que va incomplir la llei de la Funció Pública.

Segons publica el digital espanyol "Ok Diario", un informe de l´auditora PricewaterhouseCoopers inclòs en el sumari del cas BPA, recolliria una transferència de 344.000 euros de la família Cierco a Antoni Martí. El pagament hauria estat per la construcció l'any 2009 d´un edifici propietat dels màxims accionistes de BPA. El digital constata que aleshores Martí ja era cònsol major d'Escaldes-Engordany.

El cap de Govern ha confirmat que va rebre pagaments per fer l'obra quan ja era cònsol, tot deixant clar que quan va passar a ser cap de Govern va esdevenir arquitecte no exercent. "Moltes de les obres ja les tenia abans, aquesta la vaig agafar quan era cònsol d'Escaldes-Engordany, però també vaig renunciar a moltes obres, perquè no hi havia la capacitat per poder-les fer".

Al mateix temps, Martí ha assegurat que no va cometre cap incompatibilitat i que té la consciència molt tranquil·la. Diu haver "complert la llei i les normes deontològiques de forma escrupulosa" i afegeix que quan va ser escollit cap de Govern "vaig passar a ser arquitecte no exercent". Per això, assegura "no em preocupa gens ni mica i continuo amb la feina, que és dedicar hores i hores al servei d'Andorra que per això se'm paga".

Les normes deontològiques del Col·legi d'Arquitectes que esmenta Martí, i que van ser aprovades el 2009, establien que és incompatible fer d'arquitecte a la mateixa parròquia on s'és cònsol major. Però també incloïen una transitòria on s'afirmava que als col·legiats que ja eren en situació d'incompatibilitat en aprovar-se les normes no se'ls aplicaria la limitació fins que esgotessin el mandat.

Tot i les explicacions del cap de Govern, l'exconseller Eusebi Nomen insinua en un article d'opinió que Martí hauria incomplert la llei de la Funció Pública per haver intervingut en el desenvolupament d’assumptes en els quals tenia un interès personal. Nomen posa de relleu el fet que hagués de donar llicència i seguir una obra que havia fet com a arquitecte.

Informa: Andrés González-Nandín/Marc Guadilla
Imatges: Jordi Seabra

Aquest lloc web utilitza “cookies” per recollir informació estadística sobre la seva navegació i millorar la seva experiència com a usuari. Si vostè continua navegant en aquest lloc web s’entendrà que accepta l’ús de “cookies”.