El roc de les Bruixes, un lloc per fer ungüents i venerar la natura
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Als anys 60 Pere Canturri va fer un dels primers estudis sobre el roc de les Bruixes. Es creia que eren gravats que pertanyien al neolític i que eren fets per l´acció d´esmolar destrals. Ara l´arqueòleg Pierre Campmajor, que ha fet una tesi sobre altres gravats al Pirineu assegura que el roc era un lloc que s'havia utilitzat amb finalitats curatives.
Cap a l´any 200 abans de Crist els íbers van trobar refugi al Pirineu durant les guerres púniques. Pierre Campmajor veu nombroses coincidències amb altres estudis a la vall de l´Aspre al Rosselló, Guils de Cerdanya, Tour de Carol o Formigal. Els gravats eren fets amb ganivets i deixaven una marca en forma de nau. D´altra banda s´endevinen símbols comuns i" representacions humanes", explica.
Al mateix lloc hi ha un altre gravat que correspon a la paret vertical, és del segle XII o XIII on la ballesta i les armes que hi apareixen poden ser la clau de l´estudi, diu l'arqueòleg.
El 1995 es va fer una reproducció dels gravats del roc de les Bruixes que es pot veure als jardins davant el Palau de Gel a partir del qual treballarà Campmajor que anima a preservar l´indret original per evitar bretolades.
Patrimoni Cultural enceta aquest estudi amb col·laboració del grup de recerca arqueològica i històrica de la Cerdanya que ha de culminar amb un nou audiovisual per acostar la nova lectura a la població.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Anna Ginestà