Torna el campament dels Tamarros d'AINA amb moltes ganes de retrobament i de fer un parèntesi enmig de la natura
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Aquesta setmana ha arrencat el tercer torn de colònies d'AINA i també el campament dels Tamarros, ubicat a prop del coll d'Ordino. Els responsables es mostren satisfets de com està evolucionant l'estiu en què, gràcies als cribratges, s'ha evitat que hi hagi contagis de la Covid-19. Hem visitat la base de l'acampada perquè els seus membres ens expliquessin com s'està vivint aquesta experiència en plena natura.
"Tamarros, foc de camp!". És un dels crits de convocatòria del campament dels Tamarros. A diferència de l'any passat, s'ha pogut arribar al ple amb una quarantena de joves i vuit monitors.
La feina dels primers dies és la més important i, per exemple, preparen la cuina a prop d'un rierol per mantenir frescos els aliments, instal·len les tendes de campanya i dissenyen el pal que, un cop plantat, inaugura l'estada, entre altres activitats.
Un grup de joves és s'encarrega de preparar les llenyeres que serveixen per cobrir les branques amb què s'encendrà la foguera. Es tracta d'un dels moments més especials del campament. Tots els integrants dels Tamarros se situen a la nit al voltant del foc i sopen, canten, ballen i aprofiten per fer germanor, que és un dels valors que més extreuen d'aquesta experiència.
En aquest segon estiu de pandèmia el desig més gran era retrobar-se. El monitor Lluc Tarruell explica que "sempre tenen ganes de venir a aquesta bombolla a la muntanya, construir i tocar fusta". "Realment s'ho passen molt bé". El també monitor Guillem Aurenche remarca "l'alegria i l'amistat és el que t'emportes segur, a la vegada que es guanya autonomia".
L'Alba Soler és una de les assistents al campament i remarca l'ambient familiar, "poder veure les estrelles tots junts i saber que puc fer-ho cada anys em fa feliç". Una de les seves companyes, Ingrid Miralles, apunta sobretot al fet de no tenir aparells electrònics: "Penses que dues setmanes seran molt, però després t'adones que no els necessitaves".
També ressalten l'oportunitat de fer xarxa, debatre i compartir històries. La nostàlgia que ve després és molt gran però els dona forces per voler repetir l'estiu vinent.
Informa: Laura Cugat / Imatges: Andreij Cristancho