ATV En Directe

Obrir en una altra finestra

Canal web: la programació alternativa d'Andorra Difusió

Obrir en una altra finestra

Un andorrà entre els 4.427 morts a Mauthausen que publica el BOE

El canillenc Anton Vidal Filipó apareix oficialment com un

El canillenc Anton Vidal Filipó apareix oficialment com un dels 4.427 espanyols que van morir al camp de concentració de Mauthausen. Una llista que aquest divendres ha publicat per primera vegada el Butlletí Oficial de l'Estat Espanyol (BOE).

Vidal Filipó no és l'únic andorrà que va morir en un camp de concentració nazi. El canillenc Josep Franch, que, com Vidal, era de Prats, va morir el 17 de juny del 1944 a Buchenwald.

Francesc Mora, de Sispony, va ser assassinat d'un tret per les SS en una de les caravanes de la mort organitzades pels nazis a les acaballes de la guerra i Bonaventura Casal, de Santa Coloma, va morir el juny del 1945, poc després de l'alliberament de Buchenwald.

Fa uns anys, els periodistes Jorge Cebrián, en aquell moment a RTVA, i Roser Porta, llavors a El Periòdic, van fer una exhaustiva investigació sobre els andorrans als camps de concentració nazis de la qual va sorgir el llibre "Andorrans als camps de concentració nazis: aspectes d’Andorra durant la Segona Guerra Mundial". Cebrián també va traslladar la investigació a la pantalla amb el documental "Lluitant per la vida", amb el realitzador Roger Torruella, guardonat amb el premi Pirene de periodisme.

Qui va ser Vidal Filipó

Va néixer el 1900 a la casa de la família Vidal a Prats, Canillo.

Segons la investigació de Cebrián i Porta, Vidal Filipó com la resta de la seva família, es va dedicar a l'agricultura, la ramaderia i el contraban. S'ignoren el motiu i la data exacta en què va ser traslladat a Mauthausen. El que sí se sap és que va ser un dels 13 andorrans empresonats pels alemanys a Compiègne, s'ignora si per cooperació amb la resistència francesa o per intentar ajudar jueus o soldats aliats a fugir al Principat. 

Des d'aquesta localitat francesa va ser traslladat al camp austríac el 1944. Tot i que era andorrà, va ser classificat com a "roig espanyol".

Va morir el 29 de març del 1945, una època en la qual Mauthausen es va convertir en un veritable camp d'extermini perquè va rebre una gran allau d'interns, la majoria dels quals va morir en poques setmanes per gana, malalties o maltractaments indiscriminats.

Segons els arxius del camp, la raó oficial del seu òbit van ser els problemes circulatoris i una malaltia al còlon, tot i que és molt probable que no fos la causa real de la seva mort.

Els 4.427 noms que figuren al llistat del BOE podran ser ara inscrits al registre civil espanyol, un tràmit molt reclamat pels familiars en la recuperació de la memòria històrica perquè fa oficial el reconeixement públic de les víctimes amb noms i cognoms.

Roser Porta i Jorge Cebrián van oferir aquesta xerrada recentment sobre la seva investigació en el marc de l'exposició del CAEE "Més enllà de Mauthausen" que a RTVA vam emetre en directe i hem publicat al nostre canal de YouTube:

Informa: Pere Moliné
Fotografia font: wikimedia commons

Comparteix:

3.231.229.89