Cinca avança una "remodelació significativa" de l'estratègia de gestió del fons de reserva de jubilació

www.andorradifusio.ad

El president de la comissió gestora del fons de reserva de jubilació, Jordi Cinca, ha avançat aquest divendres que es treballa per definir una "remodelació significativa" de l'estratègia de gestió del fons, amb la intenció de diferenciar una part que ha de ser gestionada a curt i una altra a mitjà i llarg termini.

Tal com ha destacat Cinca, es tracta d'anar adaptant l'estratègia de gestió a la realitat del fons tenint en compte que es calcula que cap al 2024-2025 serà necessari recórrer a aquests diners per pagar les pensions i que, per tant, caldrà liquiditat.

"Hem d'assegurar que sempre hi hagi diners a la caixa", ha manifestat Cinca, que ha tornat a alertar sobre la necessitat urgent que es prenguin mesures tenint en compte aquest esgotament del fons. "Hem de preveure com ho fem per evitar tensions de liquiditat" amb la qual cosa una part de la gestió es farà més tenint en compte el curt termini i aquesta necessitat de líquid i una altra, amb una visió a més llarg termini.

Quant al debat sobre el futur de les jubilacions ha destacat que "cada dia que el retardem és un dia que perdem" i ha afegit que la feina dels responsables del fons és "acompanyar" aquesta reflexió, però no dir com s'ha de fer. "Hem d'estar aquí per ajudar en aquest debat", ha conclòs. També ha alertat que "com més tardem més dràstiques hauran de ser les mesures" i ha recordat que "sortosament" aquest debat es pot fer ara amb un fons que compta amb uns 1.500 milions a caixa. De totes maneres, ha remarcat que cal plantejar solucions ara "per no arribar amb l'aigua al coll". També ha manifestat que aquesta reflexió hauria de ser despolititzada i que s'hauria d'intentar "no traslladar la crispació" a aquest treball.

També ha recordat que el model actual va ser plantejat el 1968 i que des de llavors les coses han canviat, ja que l'esperança de vida també és més llarga. "Hauríem d'anar a un model que permeti adaptar-nos a aquesta realitat i potser contemplar un model mixt", ha manifestat, és a dir, un sistema de capitalització i de repartiment i en aquest sentit ha incidit en el fet que cal fer "debats molt profunds, i s'han de fer amb molt realisme".

De fet, durant la comissió ha incidit en el fet que no hi ha una sola solució que es pugui implementar i que combinar l'allargament de la jubilació, incrementar la cotització i aplicar un coeficient reductor als punts suposaria allargar la vida del fons només onze anys. En les seves explicacions davant les comissions legislatives de Sanitat i Finances i Pressupost també ha recordat els números de la gestió del fons corresponents al 2020, quan es van registrar uns beneficis de 71,08 milions d'euros i el fons va arribar als 1.462 milions.

Les xifres de la CASS el 2020

Cinca ha comparegut davant les dues comissions acompanyat del president del consell d'administració de la CASS, Albert Font, que també s'ha referit a les xifres assolides l'any passat, en què els assalariats van caure un 11,4%. També ha recordat que la branca de jubilació va rebre unes aportacions de 136 milions (un 2,4% menys) i 5,1 milions de les transferències del Govern i que va sumar unes despeses de 107 milions en les pensions contributives, un 7,6% més, i 5,1 en les no contributives.

Pel que fa a la branca general, les cotitzacions van ser de 105 milions (un 0,3% més) i les despeses sanitàries van davallar un 5%, mentre que les prestacions econòmiques (baixes pensions d'invalidesa...) van augmentar un 19,6% situant-se en 71,9 milions. Aquests números suposen un dèficit de 38,5 milions, una xifra davant la qual Font ha incidit que calen "mesures correctores". En aquest sentit, i qüestionat pel conseller socialdemòcrata Jordi Font, ha destacat que el metge referent ha de servir per "filtrar" i atenuar el fet que es demanin actes innecessaris i, per tant, reduir els volums d'actes, que creu que és una de les mesures que cal prendre per reduir la despesa, tal com ja havia destacat en altres ocasions. Malgrat això, ha remarcat que juntament amb el metge referent hi hauria altres mecanismes en l'àmbit hospitalari com els protocols d'urgències.

La cartera de serveis

Quant a nous serveis que es puguin incloure en la cartera de serveis, com les consultes dels psicòlegs, Font ha respost a preguntes de la consellera general no adscrita Carine Montaner que no correspon a la CASS "dir qui ha d'entrar a la cartera de serveis" però ha destacat que evidentment hi ha un seguit de cures com les que donen els psicòlegs que "ajuden" en la salut de les persones. "No ens correspon a nosaltres dir-ho, correspon al Govern i al Consell; nosaltres en tot cas podríem dir l'impacte (econòmic)" que aquesta incorporació pot tenir, ha puntualitzat. Aquesta feina d'avaluació del cost, ha destacat, encara no s'ha fet.

Font també s'ha referit a les consultes telemàtiques i ha incidit en la necessitat que es regulin. En aquest sentit ha explicat que va ser una mesura que es va tirar endavant durant el confinament i que ara ha estat una eina que ha vingut "per quedar-se" però que es fa necessari que es reguli tant en el contingut de les mateixes com en el preu i ha afegit que malgrat que pugui ser una qüestió complexa això no ha de privar que es faci "una regulació estricta". "No ens correspon a nosaltres regular, però el que demanem és que es reguli", ha conclòs.

Informa: Joan A.Sarmiento/ Agència ANA
Imatges: Arnau Gaya
Fotografia: Agència ANA

Comparteix:

Andorra té una capacitat de finançament internacional de 507 milions d'euros, un 18% del PIB La nova prefecta de l'Arieja visita el país per tractar aspectes transfronterers