Les valls del Comapedrosa van ser el pretext del segon concert del Cicle Paisatges de l'ONCA que es va interpretar dissabte a la Sala Prat del Roure d'Escaldes-Engordany. El clavicèmbal va ser l'instrument protagonista del repertori, que va entrelligar peces del barroc i del segle XX, amb la voluntat de crear una perfecta simbiosi entre la música i el paisatge.
El terme contrast és el que més pot definir les múltiples interaccions entre les fotografies de les valls del Comapedrosa com a teló de fons i el repertori interpretat per l'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra amb peces de grans músics barrocs, com Vivaldi o Bach, combinades amb obres del segle passat del compositor català Robert Gerhard i del polonès Henryk Gorécki.
El clavecinista i director del concert, Dani Espasa, destacava que "per exemple, en la segona obra que interpretem, que és el concert per clavecí de Robert Gerhard, és una obra totalment atonal, és a dir, no té res a veure amb la natura en principi. És a dir, pot haver-hi un paisatge bellíssim amb uns colors meravellosos, però la música que estem tocant pot ser molt fosca".
Espasa considera que els autors de les peces segurament es van inspirar en la natura per fer les seves creacions. Al llarg de la funció van haver-hi moments nostàlgics però també molt festius i brillants que casaven perfectament amb la lluminositat del cel blau i la neu de les muntanyes.
En aquest sentit, els paisatges projectats de rerefons tenien un paper essencial que provocava que el públic busqués constantment sinergies entre la melodia i les imatges. El fotògraf Jaume Riba avançava que "ensenyem la bellesa del nostre país, i quan hi ha bellesa en la imatge, si és que hi és, i a més hi ha la bellesa de la música que l'acompanya, això és una simbiosi perfecta".
El concert va girar al voltant del clavecí, instrument rei de l'època barroca que va quedar en un segon terme amb l'esclat del piano a principis del segle XVIII però que al segle XX es va recuperar.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Xabier Moreira
Comparteix:
