La Yolanda Valdivia és una dona que pateix bulímia i anorèxia i que està impulsant un grup d'afectats. El seu objectiu seria crear una associació que aconseguís que a Andorra els tractaments psicològics que reben estigués cobert per la CASS. També que els que en pateixen fossin ingressats en una institució diferent al servei de Salut Mental.
Fa deu anys la Yolanda Valdivia tenia sobrepès i va decidir iniciar una dieta per aprimar-se. Un dels resultats és que va caure en l'anorèxia, pràcticament no menjar gens, i també en la bulímia, que consisteix a menjar grans quantitats per després vomitar. Encara pateix aquests trastorns. "Deu dies, per exemple, menjo una taronja, després m'afarto durant cinc dies i així és la meva vida sempre. He ingressat a un centre de Barcelona, aquí a l'hospital, he hagut d'estar un any de baixa....Problemes amb les dents, se't cau el cabell, canvies d'humor. Ja no ets mai més la mateixa persona", explica.
Per això ha creat un grup d'afectats a Facebook que pretén convertir-se en una associació. Creu que hi hauria d'haver un centre específic que no depengués de Salut Mental i que les consultes psicològiques per aquests trastorns estiguessin cobertes per la CASS. Té clar que aquesta relació tòxica amb el menjar té un origen psicològic "normalment és perquè ens sentim buits o ens falta alguna cosa. Moltes vegades són problemes familiars, mancances amb els pares o les mares. De vegades per problemes estructurals familiars. Jo necessito sempre ajudes de psicòlegs".
Malgrat tot, vol que quedi clar que es pot superar. "Jo vull transmetre que sí que es pot sortir, perquè altres persones se'n surten. És molt dura, perquè és una malaltia que et deixa psicològicament per terra però que amb l'esforç de tothom i tots junts podem tirar cap endavant", assegura.
La gran majoria dels afectats per trastorns alimentaris són noies en la pubertat.
Informa: Pere Moliné
Imatges: Marta Paixà
Comparteix:
