De la mateixa manera que Amèrica, Andorra també va tenir el seu somni andorrà. Va ser a partir dels anys 50 un moment en què el país va viure un revulsiu amb l´arribada del turisme de masses. Ara un catàleg de l´Arxiu Nacional recorda aquesta època.
El final de les guerres a la segona meitat del segle XX suposen un augment del nivell de vida i Andorra es converteix en destí de compres i lleure.
És el moment en què proliferen les comunicacions per carretera. Arriben els primers autobusos plens d´esquiadors i els comerços publiciten productes estrella com el tabac i el licor. Preus atractius i novetats provinents de Suïssa, Alemanya o Amèrica que utilitzen Andorra com a plataforma de pas cap a França i Espanya.
Neixen els primers centres comercials com Prisunic que veu arribar novetats com el Duralex, el vidre que no es trenca, les mitges de niló i les primeres màquines amb tot tipus d´usos que funcionen amb electricitat. Articles als quals els visitants no es poden resistir.
El país comença a veure en el turisme un sector cabdal per a l´economia amb l´esquí com un dels grans atractius, per això es fa fonamental mantenir el port d´Envalira practicable a l´hivern, Viladomat posa en marxa el primer teleesquí llarg (1957-1958) s´instal·len els primers telecabines, dels quals avui dia només en queda el record, com el d´Encamp.
Amb el turisme arriben els contrastos. El país viu anys en què l´economia tradicional al camp conviu amb una imatge moderna del fons de la vall amb la concentració d´hotels, restaurants, botigues i garatges. Per als més còmodes, excursions amb jeep a la muntanya, una tarda de toros i flamenc o un ball a La Rotonda. Això sí, sempre ben vestit, res d´anar amb pantaló curt, més conegut com el short pel carrer.
Els anys 50 suposen l´inici d´un somni andorrà que dona lloc a l´Andorra d'avui dia.
**Les fotografies del catàleg, que es pot consultar al web de Cultura, pertanyen als següents fons: V. Builles, Jean Ribière, Casa Rossell (Joaquim de Riba i Joaquim de Riba Cassany) Guillem de Plandolit, Rafaeló (Julià Roqueta), Josep Alsina, W. Lengueman, Francesc Pantebre, Fons Marc Pantebre (Col. Delius), Fons Glanet i el fons de l’Associació Fotogràfica de Catalunya.
Informa: Rosa Alberch
Comparteix:
