Les entitats que acullen els joves amb trastorns de conducta i addiccions i les seves famílies consideren que la crisi sanitària pel SARS-CoV-2 ha posat encara més de manifest la necessitat de més recursos, sobretot humans, perquè es facin seguiments continus i eficients. Opinen que l'assistència telefònica durant el tancament ha estat insuficient i, de retruc, s'han produït recaigudes. Més especialistes en salut mental i educadors de carrer són dues de les principals demandes.
El confinament a causa de la crisi sanitària del coronavirus ha comportat més temps per teixir complicitats dins el nucli familiar, però les associacions que acullen els joves amb trastorns de conducta i addiccions i les seves famílies ressalten un augment de les tensions, que s'ha traduït en més consum de drogues i en un agreujament de les problemàtiques.
Pel que fa a aquestes situacions, la presidenta de l'Associació per la Defensa del Jovent en Risc d'Andorra (ADJRA), Sandra Cano, ha explicat que "s'han hagut de fer moltes intervencions en l'àmbit policial; hi ha hagut nens que no han pogut viure el confinament amb la pressió d'estar tancats i hi ha hagut fugides de casa".
Cano també ha remarcat que "si hi hagués un rebrot, es necessitarien molts més recursos i que s'activés un protocol".
Durant el tancament es va oferir un servei telefònic que diversos testimonis titllen d'insuficient, i afegeixen que a hores d'ara encara falta reprendre teràpies i el contacte amb molts pacients, tenint en compte, a més, que a l'agost tot es frena.
Com a resultat, un increment de les recaigudes i que les famílies se sentin encara més perdudes.
Segons la vocal de l'ADJRA, Anna Pérez, "si aturem una teràpia que començava a donar fruits, lògicament anem enrere". "Al final tots som pacients", remarca assegurant que el suport a les famílies és insuficient en la majoria de casos "tant per la part administrativa com per la part mèdica".
Alguns dels principals reclams són que es potenciïn les sortides laborals, com ara els oficis, i que el seguiment terapèutic es mantingui malgrat haver superat la majoria d'edat.
La darrera és també una de les peticions cabdals de l'associació Fills d'Andorra. La seva presidenta, Marcia Monteiro, considera que a partir dels 18 anys no es pot dir "fins aquí hem arribat, sinó que s'ha de seguir el jove i donar-li força perquè tiri endavant". Per això demana "més acompanyament abans, a l'inici i al final".
L'organització insisteix en la necessitat de més especialistes en salut mental, en la importància dels educadors de carrer, un projecte que Afers Socials s'ha compromès a implementar, i en el desenvolupament d'una llei que empari el jovent.
Les entitats es mostren satisfetes de poder tractar totes aquestes demandes amb l'Executiu en la taula de treball, fet que significa que s'ha detectat un problema i es volen trobar solucions.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Xabier Moreira-Arxiu RTVA
Comparteix:
