El Govern ha posat en mans del gabinet jurídic l'anàlisi de l'esllavissada de dissabte davant del Punt de Trobada per decidir si demanarà responsabilitats. Xavier Espot s'ha mostrat cautelós, tot i que l'origen seria a la zona del desmunt.
El cap de Govern ha explicat que “es traslladaran tots els informes tècnics perquè el servei jurídic digui si pot haver algun tipus de responsabilitat del promotor, de la propietat o de qualsevol persona física o jurídica”. I,” si així es conclou, el Govern exigirà les responsabilitats per totes les despeses”.
El director d'Ordenament Territorial, Manel Riera, ha volgut deixar clar que la competència de verificar que la parcel·la reuneixi les condicions de seguretat adequades és del comú de Sant Julià de Lòria. Per això havia fet un requeriment a la propietat el mes de juliol, perquè havia detectat que hi podia haver deficiències de manteniment en els ancoratges. Riera ha insistit que "la competència urbanística i control de la legalitat està atribuïda als comuns no al Govern".
Des de l'executiu s'ha volgut deixar clar que els ancoratges provisionals que hi ha a sota de la CG-1 no han tingut res a veure amb l'esllavissada. Tampoc s'ha detectat mai cap esquerda a la via.
El talús on ha tingut lloc l'esllavissada ja havia estat excavat fa uns anys, en el marc de dues llicències d'obra diferents. Ho ha volgut especificar el director d'Ordenament Territorial, Manel Riera. La primera llicència d'excavació va ser atorgada el 1990 per doble autorització del comú i del Govern. A partir del 2006 això canvia i és el comú qui té la competència exclusiva per autoritzar construccions.
Un temps després, el promotor va demanar una llicència d'edificació per fer-hi un centre comercial. Aquesta portava una excavació addicional per sota del nivell de la primera que s'havia fet. El comú la va atorgar el 2011. L'excavació s'ha fet, però l'edifici no, la qual cosa afecta directament l'estabilització. Per això es van preveure uns ancoratges provisionals, sotmesos a uns convenis entre el Govern, que és qui té la competència de la CG-1, i el promotor. Es va signar que els ancoratges tinguessin una durada efectiva màxima de 3 anys, temps en què haurien d'haver estat acabades les plantes subterrànies de l'edificació. Per això al febrer d'aquest any el comú va enviar una carta al promotor recordant-li que calia un estudi tècnic que validés els ancoratges. Aquest va respondre que el tenia encarregat a un arquitecte.
Informa: Laura Massegú
Imatge: Fenando Montero-Anna Romagosa
Comparteix:
