Sorneguer, gran espremedor d'històries i capaç d'escriure sobre el que ell anomena racons de lletjor del Pirineu català. I amb l'humor que el caracteritza Albert Villaró publica un recull d'articles que anomena Marcs Incomparables.
A Albert Villaró l'horroritzen moltes imatges que ha deixat la industrialització, la modernització i l'empremta de l'home al Pirineu. De totes elles, temps enrere en va fer una secció a la revista Cadí Pedraforca sota el títol Marcs Incomparables ,però en el fons hi trobem el que ell anomena racons de lletjor.
Des de l'abocador de Benavarre, passant per la canalització hidroelèctrica a Pont de Bar i el forn d'Odelló. Són racons lletjos o no massa encertats per l'autor que, encara que no ho semblin, guarden històries, com "la crema de carbó que venia de Sud-àfrica" . D'altres espais dels quals parla són "més conceptuals", com les pletes. Es pregunta "per què es diu així a aquesta mena d'urbanitzacions quan realment la pleta és un equipament ramader".
I entre ells, n'hi amb misteri, com "un frankfurt que hi havia a la C-16 que va desaparèixer un dia i va aparèixer a l'altra banda de la carretera".
Les mines de sal, als balnearis ceretans, carreteres, túnels i poble a poble, Albert Vilaró ens porta a un article no apte per a vegans amb l'esperança que un dia tot el que ara molesta a la vista sigui engolit per aquella a qui sempre va pertànyer. "La gran esperança que hi ha contra l'horror arquitectònic i urbanístic és que al final tot això s'acabarà algun dia", sentencia.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Anna Romagosa
Comparteix:
