100 graus en una teulada de pissarra o més de 50 en una vorera asfaltada. Les temperatures augmenten any rere any i això fa que haguem de buscar solucions per tenir un ambient al màxim de moderat en el nostre dia a dia. La solució passa per tenir més zones verdes per guanyar confort i evitar despesa energètica.
A l'estiu les zones amb paviments durs poden arribar a temperatures molt altes i en dies com els que estem vivint això suposa més projecció de la calor al llarg del dia.
Prop de la una de la tarda prenem la temperatura en una de les zones més transitades d'Andorra la Vella, a Prat de la Creu. El paviment de granet es troba al voltant de 50 graus. La mateixa mesura en un tram de vorera asfaltada, el valor puja a 60.
Però quan deixem la sonda sobre la gespa del Parc Central la situació canvia molt. I és que, segons el doctor en Enginyeria d'Enginesa, Xavier Llovera, "quan camines sobre el paviment t'està irradiant calor com si estiguessis caminant damunt d'un radiador, mentre que la gespa es troba al voltant dels 32 - 34 graus". A més, "aporta certa humitat, que baixa la temperatura ambient i fa que sigui molt més confortable". Per això defensa que hi hagi més zones verdes i ombres d'arbre que, a diferència dels tendals, són més frescos.
D'altra banda, un dels llocs on més temps passem és a casa. Aquí el tècnic ens revela que la teulada de pissarra ha arribat als 100 graus i sota una coberta amb poc aïllament, la lectura és d'uns 35. Per això és important tornar a parlar de solucions verdes.
Llovera parla de tornar a la natura el retall que se li treu a l'hora de fer una construcció i posar-lo a la coberta, una alternativa que ara mateix només és possible a Andorra la Vella.
El que sí es pot fer és cobrir amb un hort o jardí la planta del subsòl. La solució deixa una temperatura estable que no arriba als 30 graus i evita fer despesa energètica. Llovera apunta que "hi ha entre 15 i 18 graus de diferència entre coberta verda i de llosa. L'herba difícilment passarà dels 28 graus, la terra ens fa d'aïllament i s'ha de posar un gruix més petit i més barat del que posaríem amb llosa, i a l'interior tindríem una temperatura molt més confortable tant a l'estiu com a l'hivern".
Segons dades de l'Observatori de la Neu i la Muntanya (CENMA) als anys 50 la zona urbana a Andorra suposava el 0,23%. En poc més de mig segle, la xifra s'ha multiplicat per 100, fins arribar a un 2,32% del territori.
Ara que sabem que les onades de calor seran més freqüents potser és hora de posar remei al que encara està a les nostres mans.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Sergi Linares
Comparteix:
