El país i especialment el món de les lletres estan de dol per la mort als 78 anys d'Antoni Morell. Andorra perd un referent literari que ha explicat, mitjançant la seva obra, la història d'Andorra projectant-la cap enfora. Hauria patit una insuficiència cardíaca a tocar de la plaça Guillemó d'Andorra la Vella a primera hora d'aquest matí. Els serveis mèdics l'han intentat reanimar sense èxit.
Antoni Morell va néixer a Barcelona el 1941 i va ser un dels grans referents de la literatura andorrana. Vicenç Villatoro defineix la seva obra Set lletanies de mort com "el text fundacional de la literatura andorrana contemporània". Aquest llibre, juntament amb Boris I, rei d'Andorra, que precisament el 2019 es reeditava en format de butxaca, són la millor mostra de la narrativa que conreava a partir de fets històrics i que més el van projectar.
Precisament explicar Andorra ha estat el motiu principal de la seva tasca literària. Al programa Identitats d'Andorra Televisió reflexionava precisament sobre la identitat andorrana i els valors humanístics.
També va escriure ficció i assaig i va ser articulista en diversos mitjans de comunicació. La seva obra ha estat reconeguda en diverses ocasions. Destaquen el premi Carlemany el 1999 per La neu adversa i el mes de novembre de 1996 va ser l'escriptor del mes en català. Va mantenir una estreta relació amb grans noms de la literatura catalana com Salvador Espriu i Vicent Andrés Estellés. A la Massana, pel seu vincle amb Escàs, el van homenatjar posant el seu nom a la biblioteca comunal. Allí va dipositar el fons de la seva biblioteca.
Amb estudis de filosofia, teologia, història moderna i contemporània i dret va consagrar la vida a l'ensenyament i a l'escriptura però també va ocupar diversos càrrecs a l'Administració. El 1971 va ser nomenat secretari general de la Sindicatura General amb el síndic Julià Reig, càrrec que exerciria fins al 1979. El 1981 Òscar Ribas el nomena secretari general del primer govern. Més endavant, del 2005 al 2010, seria també ambaixador al Vaticà.
Informa: Gerard Gort
Imatge: Arxiu RTVA
Locució: Oliver Jaén
Comparteix:
