L'oposició retreu al Govern una reforma de la funció pública rebutjada pels sindicats i bona part de l'arc parlamentari

www.andorradifusio.ad

Les esmenes a la totalitat al projecte de llei de la funció pública no han prosperat. Els consellers liberals, del PS i d´Unió Laurediana i Independents de la Massana només han aconseguit el sí de la consellera Sílvia Bonet i SDP.

La falta de suport dels sindicats i el fet que no s´hagi comptat amb la resta de grups parlamentaris per a elaborar el nou projecte de llei de la funció pública han estat els principals retrets al Govern per part dels consellers generals que han presentat les esmenes a la totalitat.

La majoria de l´oposició coincideix que aquesta reforma no durarà i que caldrà revisar-la la propera legislatura. El conseller socialdemòcrata i president suplent del grup mixt, Pere López, ha avisat que "el projecte de llei ha generat dues vagues de funcionaris", que ha qualificat de quelcom "inèdit" i es pot desencadenar una tercera davant el "rebuig absolut per part dels sindicats".

El president del grup liberal, Jordi Gallardo, ha dit que els treballadors se senten desmotivats i ha insistit que no entén que s´endureixi el règim disciplinari si és una qüestió menor. Apunta que "la caducitat de les faltes acaba sent un període molt més llarg que la del codi de relacions laborals".

Per la seva banda, el president del grup mixt i conseller d'UL+ Independents de la Massana, Josep Pintat, ha lamentat que hagin generat un conflicte tant al personal de l´Administració com a la ciutadania i que ara reclamin un xec en blanc per part del consell general. Assegura que "el compromís per assentar les bases del repte de futur és inexistent i les disfuncions del passat continuen vigents". També ha denunciat que "el clima laboral empitjora".

La ministra Eva Descarrega ha volgut recamarcar que de les reunions amb els sindicats en van sortir 12 punts que les dues parts veien amb bons ulls. Els únics punts de desacord són la jornada laboral de 35 hores i el canvi de règim de triennis a quinquennis. Manifesta que "per poder ampliar el règim retributiu a un complement de carrera, n'hi ha un de productivitat i sense aquest canvi de triennis a quinquennis, l'altre model retributiu que premia el mèrit, l'eficiència, el compromís i la capacitat de treball, no podria ser retribuït".

Descarrega ha manifestat que la despesa seria de 20 milions d´euros, en base a un estudi econòmic de màxims. També ha reconegut que no s´està estalviant, però sí que s´està millorant la retribució del personal de l'administració.

Informa: Laura Massegú
Imatges: Jordi Seabra

Comparteix:

Comencen a declarar els encausats per les suposades irregularitats en la privatització de les ambulàncies Arriben les dues famílies de refugiats