Aquest diumenge es celebra el Dia Europeu de la Reanimació Cardiopulmonar. La probabilitat de sobreviure a una parada cardiorespiratòria és d'un 5%, una possibilitat que augmentaria al 40% si tinguéssim una població formada en reanimació. De fet, qualsevol es pot formar. A Andorra tenim pràcticament totes les parròquies cardioprotegides, existeix el programa a les escoles per aprendre tècniques de reanimació i cada vegada són més les empreses que se sumen a adquirir el coneixement.
Es calcula que a Andorra cada any hi ha una cinquantena de parades cardiopulmonars fora de l'àmbit mèdic. Qualsevol de nosaltres podria ser-ne testimoni; per això és tan important tenir formació en aquest tema.
El Jonathan és un dels treballadors del grup d'hotels que aquests dies està fent el curs de reanimació cardiopulmonar amb la Creu Roja. El que s'ha de tenir clar és que el temps és vital, ja que en nou minuts la sang deixa d'arribar al cervell, fet que provoca danys irreversibles. El primer pas és fer la trucada d'emergència al 116 per alertar els serveis mèdics. La segona, començar amb les maniobres clavant el taló del palmell de la mà al mig de l'estèrnum.
El responsable de l'àrea operativa de la Creu Roja, Quim Fenoll, explica quins són els passos a seguir per reanimar una persona. "Iniciem per trenta compressions toràciques, que simula el que serien els batecs del cor d'una manera artificial i que aconseguim que aquesta sang oxigenada circuli per tot l'organisme i prioritàriament cap al cervell i després passem a fer dos insuflacions que simularia l'entrada d'oxigen d'una persona normal. Sense aquestes maniobres el que hi ha és una lesió per falta d'oxigenació que als nou minuts arriba a ser irreversible."
Fa pocs dies, una de les recepcionistes de l'hotel, Jesica González es va trobar amb un cas i va assistir un client de l'hotel mentre esperava els serveis mèdics. González explica que en tot moment des d'urgències li van indicar els passos a seguir. "Des d'emergències al telèfon em van anar indicant què havia de fer fins que va arribar l'ambulància i van continuar ells amb la feina."
Cada vegada són més els espais cardioprotegits amb un aparell desfibril·lador extern automàtic, el DEA, que pot mesurar constants i fer indicacions al respecte que haurem de seguir.
Tot i la formació, hi ha qui reconeix que no hauria estat capaç d'afrontar una situació com la que es va trobar la Jesica. "Jo crec que m'hauria posat molt nerviós i m'hauria costat actuar", confessa Lucas Susan, recepcionista de Daguida Hotels.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Kevin Ribeiro
Comparteix:
