Andorra ha celebrat el primer Dia nacional del conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides. La signatura del 27 d'abril del 2007 es va ratificar l'11 de març del 2014. Tot un avenç cap a la plena inclusió.
La signatura del conveni va ser un punt d'inflexió que ha permès anar cap a una societat cada vegada més inclusiva.
El ministre d'Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, considera que "estem avançant cap a un model on valorarem la capacitat de la persona".
Filloy també creu que es tracta d'un model innovador. "Existeixen pocs casos al món on es facin aquests tipus de valoracions per capacitats, és a dir, anem a buscar allò que aquella persona pot fer i no el que no pot fer", comenta.
El projecte, que s'està elaborant amb la Universitat de Barcelona, està en fase de treball i d'inici de la reglamentació i es preveu que es desenvolupi al llarg de la legislatura, tot i que amb la crisi sanitària s'hagi aturat un mica. Aquest també inclourà la valoració que en fan les entitats.
Una altra línia de treball és la vinculada amb l'assistent personal, una figura reconeguda però que cal potenciar. Filloy calcula que cap a final d'any es podrà disposar d'una borsa de treballadors que podran fer aquests acompanyaments.
L'exgerent de la fundació tutelar, Ester Fenoll, recorda amb gran satisfacció el moment de la signatura del conveni, un objectiu que feia molt temps que es desitjava."Això finalment dona un reconeixement ple a la diversitat", diu.
Fenoll també afegeix que "cada persona té dret a manifestar-se i a ser com és i és la societat la que ha de ser l'agent facilitador perquè aquestes persones puguin conviure bé".
Malgrat que aquests anys s'han fet grans avenços, encara queda molta feina. Per exemple, en matèria d'accessibilitat
En aquest sentit, Fenoll destaca que "tot el que afecta la ment jo crec que és on cal començar a fer més esforços perquè és un món desconegut, invisible, la gent a vegades no està tan sensibilitzada".
Un cas seria el de l'autisme, en el qual es requereixen programes molt concrets per les diferents etapes de la vida.
Informa: Laura Cugat-Pere Moliné
Imatges: Kevin Ribeiro-Anna Romagosa-Arxiu
Comparteix:
