ATV En Directe

Obrir en una altra finestra

CANAL WEB

Obrir en una altra finestra

Reportatge 25N: "Si pots mirar-lo als ulls i no tenir por, és ell qui en té perquè s'adona que ja no té cap poder sobre tu"

www.andorradifusio.ad

La mitjana d'estada al Servei d’Atenció a les Víctimes de la Violència de Gènere és de tres a quatre anys. Moltes dones pateixen recaigudes i, sovint, el més difícil és reconèixer quina situació estan vivint i evitar no culpar-se.

Avui, Dia internacional per l'eliminació de la violència contra les dones, parlem amb una dona que ho ha patit, la psicòloga i la responsable del Servei d’Atenció a les Víctimes de la Violència de Gènere.

"Jo estic convençuda que si un dia d’octubre del 2012 no hagués estat capaç de marcar el 181 m’hagués acabat suïcidant"

Havia patit violència de tota mena, menys física, i el seu agressor l'havia aïllada de tot el seu entorn per controlar-la.

"Com he pogut arribar en aquest punt? Si sóc tan intel·ligent com diuen, com no he pogut identificar el que estava passant?".

Mònica Àlvarez, psicòloga del servei d'Atenció de les Víctimes de Violència, explica que aquest és un mecanisme de protecció habitual. "Una distorsió cognitiva que es dona en les dones: allunyar la idea que realment estic maltractada perquè si jo la visibilitzo, té un impacte emocional molt elevat."

La violència es dona en un procés d'escalada i en cicles que creen dependència i confusió com ens explica Àlvarez:

"Si d'entrada, ja es produeix una violència molt intensa, el que farà la dona és trencar la relació i marxar, però si la violència es va produït de forma subtil i progressiva amb alternances de fases d'abús i fases de lluna de mel en les quals l'agressor es mostra com la persona de la qual tu t'has enamorat, el príncep blau que ens han venut... Si tot això es va alternant, aquesta violència inicial passa bastant desapercebuda"

És molt complicat no culpabilitzar-se i adonar-se que t'està passant a tu. Una situació que, malauradament, segueix donant-se en totes les edats tot i la feina preventiva que es fa, com ens explica Mireia Porras, cap de l'àrea de Polítiques d'Igualtat: 

"S'està avançant molt en molts aspectes de la societat a nivell educatiu preventiu.. però també hi ha una sèrie d'agents que no ajuden a que s'elimini o es redueixi la violència"

Per acabar, la dona entrevistada ens remarca la importància de la por en tot aquest procés:

"Si pots arribar a aconseguir mira-lo als ulls i aconseguir no tenir por. En el moment que li perds la por a aquella persona perquè moltes hem de trobar el nostre maltractador cada dos per tres pel carrer, més a Andorra, un lloc petit, o coincideixes en feines... Quan li perds la por, aleshores és ell qui et té a por a tu perquè se n’adona que ja no té cap poder sobre de tu. Però això és un camí de llarga distància i jo sense l’ajuda del servei d’Atenció a les Víctimes de la Violència de Gènere de la Mireia i la psicòloga, sola per molts estudis i molta energia i empenta no hagués pogut sortir. És molt important saber que no passa res per demanar ajuda"

Informa: Judith Sáez
Imatges: Albert Refart
Imatges cedides recreacions: Comissió Europea

Comparteix: